dissabte, 17 de desembre del 2011

El principito se pone la corbata, Borja Vilaseca, Booket

Casualitat o causalitat. El llibre me'l va regalar un bon amic fa pocs dies i l'he llegit en un sol dia, aprofitant un viatge a Amsterdam, esperant i volant.
No sé perquè m'ha regalat aquest llibre i no qualsevol altre.
No sé si ell sap quin es el meu estat d'ànims o te dons profètiques.
Potser la cosa es més senzilla i el llibre en sí es un ajut per a qualsevol que tingui un mínim d'inquietud per si mateix i/o per els altres.
Si els llibres d'auto ajuda no us agraden, aquest tampoc, si teniu curiositat i accepteu que hi ha coses que podeu millorar llavors val la pena l'estoneta.
Fàcil de llegir, es una fabula molt entenedora per a tothom.
Hi ha moltes frases que poden ser de gran ajut si un es capaç d'aplicar les en la seva pròpia vida cotidiana.
Jo el recomano.
BBB

Només per a gegants, Gabi Martínez, Amsterdam

Aquest llibre es una mica estrany. El protagonista va ser un home molt estrany. Tot es molt estrany però no deixa de ser una història real.
Jordi Magraner va ser un home especial. Especial en la seva manera de ser, especial en el seu projecte de vida: descobrir el ieti!!, especial en el lloc on va decidir viure, Afganistan i finalment especial per la seva mort mai no aclarida.
L'autor, Gabi Martínez ha intentat, sense èxit, descobrir el que va passar. Al final tenim una família desfeta, menys preuada per les institucions franceses i espanyoles i un crim no resolt.
Tampoc estic segur d'entendre la obsessió d'en Jordi Magraner per descobrir el ieti quan ell mateix ja sabia que no el trobaria. Crec que en Jordi vivia obsessionat per les seves obsessions, las que fossin.
El llibre no es cap joia literària per el meu gust però si un document força interessant per descobrir una mica mes un país com Afganistan.
Jo el recomano per el seu valor com a document.
En el fons en Jordi Magraner era un idealista e inconformista i la seva vida va ser molt difícil en defensa del seu projecte.
BBB 

dijous, 8 de desembre del 2011

Madame Bovary, Gustave Flaubert, Proa

El tenia fa molt de temps a la recamara per llegir i finalment el vaig agafar.
Llegir clàssics del segle XIX es un exercici que recomano de tan en tan. 
La trama de llibre no es tan important com el propi llibre en sí i tots els coneixements i descripcions que incorpora.
Madame Bovary es una senzilla història d'amor a la França del XIX. El llibre va ser, a la seva època, subjecte de tota crítica per el seu "pujat de to". La cosa li va valdre al autor ser jutjat i tot....
Tot is això, la seva lectura et descriu un modus vivendi tal i com era, sense interpretacions posteriors d'un autor actual.
Rellegir clàssics es un enriquiment indubtable i ho recomano vivament. La propera vegada potser no triaré una historieta d'amor un pel "quica" però Flaubert val la pena ser llegit.
BBB

Llibertat, Jonathan, Franzen, Columna

No discutiré la qualitat del text però per a mi el llibre es un rotllo inacabable. L'autor es recrea en la vida d'una família per explicar mil i un detalls de la societat nord americana.
Trobo que com a exercici d'escriptura es molt correcte però jo no li trobo sentit al llibre.
Suposo que cada cop mes la meva lectura s'orienta cap un determinat tipus de llibre i el que no te valor afegit per a mi per tot el seu sentit.
Jo no el recomano però atès l'èxit que ha tingut a tots els "foros" he assumeixo que potser soc jo el qui va errat.
La lectura es fàcil si es atenta però al final de cada capìtol et preguntes: ??
B

diumenge, 20 de novembre del 2011

La gran marxa, E.L.Doktorow, edicions de 1984

La portada del meu llibre no es aquesta però no he aconseguit capturar l'imatge del llibre de edicions del 1984 en català que es la versió que jo he llegit.
La gran marxa es realment una gran marxa i admeto que es un llibre que en alguns moments se m'ha fet llarg i no se el perquè atès que es fàcil de llegir i et tema interessant.
La guerra de secessió, com totes les guerres, diuen que va ser força cruel. Diuen que les guerres internes, civils son pitjors que les guerres entre pobles diferents???
Be, aquesta guerra va ser cruel i aquest llibre, amb petites històries t'acosten al dia a dia fins la rendició de Lee.
El recomano per qui els temes històrics interessin.
BBB

dimarts, 1 de novembre del 2011

Atrapados en el hielo, Caroline Alexander, Geoplaneta

Els llibres d'aventures, els llibres on es veu el desafiament personal per sobre de tot son llibres que sempre m'han agradat.
Atrapados en el hielo es una descripció asèptica del qua va passar a Shackleton i el seu equip en l'intent de creuar l'Antàrtida amb l'Endurance.
L'expedició va ser un fracàs en el sentit estricte de la paraula perquè no varen assolir el seu objectiu i varen quedar atrapats en el gel mes d'un any.
Tot i això va ser un èxit humà increïble si pensem en que tot el que aquells homes varen tenir de suportar i fer per tal de tornar després de mes de 17 mesos.
De lectura fàcil, potser massa detallista en alguns moments, es un d'aquells llibres que s'ha de tenir per conèixer una mica mes la nostre història.
Bona recomenació.
BBB

dissabte, 22 d’octubre del 2011

el palacio de la luna, Paul Auster, Anagrama

Que rar que es aquest home. He llegit ja tres llibres amb aquest i en tinc un mes al prestatge pendent i he d'admetre que es un escriptor especial. No et deixa indiferent però tens un sentiment però tinc un sentiment de confusió amb la seva lectura.
No estic segur de estar interessat en el que escriu però les seves històries enganxen i estan molt ben trenades.
Quan acabes el llibre et sents be per la lectura però et preguntes i perquè he agafat aquest llibre.
El palacio de la luna sembla que comença a la meitat del text perquè les primeres 150 pàgines semblen un pròleg.
En qualsevol cas la seva lectura no es buida. Es el que podem anomenar un escriptor de cap a peus i disposa d'una riquesa important en les seves descripcions.
BBB

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Dear Grandma bunny, Dick Bruna, Egmont

NO es cap novel.la, es un conte, però es un conte que val la pena perquè explica als nens petits que significa la mort d'una persona.
No es fàcil d'explicar i menys a nens que no tenen ni idea del que significa morir.
Miffy, la conilleta creada per Dick Bruna, ho explica amb senzillesa i naturalitat.
Si teniu fills petits o fins i tot nets, us el recomano fortament
BBB

La hija del curandero, Amy Tan, Planeta Agostini

Els llibres de Amy Tan son relats costumistes que et permeten reconèixer la vida dels xinesos d'abans i d'ara, a la Xina o sobretot als EEUU.
Segueixo recordant el club de la buena estrella com el millor dels seus llibres però també es cert que ja fa molts anys que vaig llegir lo.
Una aportació en aquests llibres es la rica proliferació de coneixements sobre la vida dels xinesos al darrer segle.
No es un gran llibre però tampoc es temps perdut
BB

dijous, 6 d’octubre del 2011

Un naturalista y otras bestias, George B. Schaller, Altaïr

Hi ha persones que poden dir orgullosos que han fet el que mes els ha agradat en aquesta vida. L'autor d'aquest llibre n'és un d'ells. Naturalista de professió, enamorat de la natura i dels animals. Coetani de Mathiessen, un dels mes reconeguts naturalistes, aquest home ha estudiat l'os panda, el lleopard de les neus, els tigres, els jaguars, i molts altres animals i ha contribuït a obrir els ulls a molts governs per tal de re orientar les seves polítiques medi ambientals.
Aquest llibre te algo de poesia i molt d'assaig.
Avorrit per qui no agradin els animals i aquests temes  però es molt fàcil de llegir i amè.
BB

dimarts, 27 de setembre del 2011

El pais del miedo, Isaac Rosa, seix barral

Un rollo.
L'he començat i l'he deixat perquè, per a mi, no val res.
Si el voleu llegir, a mi no em mireu
O

diumenge, 25 de setembre del 2011

Regular, gracias a Dios Labordeta, José Antonio Ed. B

Vaig comprar aquest llibre arrel de la seva mort. Mai no m'han interessat gaire les vidas dels polítics però en aquest cas m'atreia mes la vida de la persona.
El llibre no m'ha decepcionat en la seva part humana, tot i que Labordeta era un home que no tenia gaire simpatia per els Catalans (que raro) i això traspua en petits detalls del seu manuscrit.
La lluita contra el càncer es un combat inútil on Labordeta sap que ha perdut abans de començar i corre per escriure els seus records abans de no poder fer ho.
el seu llenguatge es planer i fàcil i ens du a l'època de la meva juventut, quan sortíem de la dictadura i començàvem a volar.
Labordeta ja no hi es però tota la meva simpatia per un lluitador, encara que un xic esbiaxat.
BBB

dissabte, 24 de setembre del 2011

El cau del conill, Cristian segura, destino

Es el premi Josep Pla 2011 i suposo que per això el deuríem comprar.
Per a mi es un llibre amb dues parts, la primera força entretinguda per lo propera i entenedora i per la facilitat en la seva escriptura i descripció dels personatges.
En canvi la segona part m'ha donat la sensació que l'autor no sap sortir se de la trama organitzada i fa un desenvolupament que no es correspon a la primera part.
Es una opinió.
Això si, no estic segur que un escrit com aquest estigui a l'alçada d'un Josep Pla.
BB

diumenge, 18 de setembre del 2011

Contra el viento del norte, Daniel Glattauer, Alfaguara

Qui m'hagués dit a mi que llegiria un llibre basat en una conversa per mail!!!!.
Al principi em pensava que era una tonteria però al final un pensa que tontos que arribem a ser perquè som capaços de construir un mon a base de complicar nos la vida per el simple fet de no parlar.
Em recordava tant la feina on la gent nomes escriu mails en lloc d'agafar el telèfon.
Bo, es bo i lo únic que em sap greu es que quan et penses que ja has acabat et deixa amb la mel a la boca i ara he de comrpar la segona part
BBB 

diumenge, 11 de setembre del 2011

El emperador, Richard Kapuscinski, anagrama

Kapuscinski es sens dubte un dels grans sinó el mes gran dels reporters que hi ha hagut. Polonès d'origen, Àfrica es var convertir en la seva passió i potser obsessió.
El emperador es la història de la caiguda de Haile Selassie, el negus, el lleó d'Abissínia, etc. vaja, el dictador d'Etiòpia.
De fet K. no escriu el llibre sinó que tot el text es basa en la recopilació de les paraules d'homes propers a Selassie. 
La lectura et pot fer riure en alguns moments de tant estrafolaris que semblen alguns dels escrits però així era la vida a la "cort" d'Etiòpia.
Es força interessant
BBB

dilluns, 5 de setembre del 2011

Shantaram, Gregory David Roberts, Umbriel

Fa temps aquest autor va sortir a la contra de La Vanguardia i vaig trobar el llibre en un kiosc!!
Son mes de 1.100 pàgines així que, abans de començar toca fer braços perquè no es còmode de llegir.
Si us va agradar Papillon, doncs es el papillon de finals dels segle XX.
Shantaram es l'historia d'un delinqüent que descobreix una nova vida a Bombay. Ull no es una vida plàcida sinó que el narrador descobreix tota la misèria dels barris baixos de Bombay.
No se si es cert tot el que explica però es, des afortunadament, molt probable que ho sigui amb lo que et quedes amb un regust amarg del que passa en "eixe" mon.
Es fàcil de llegir i entretingut encara que no guanyarà cap premi de literatura.
Bombay es una ciutat amb milers de mons i secrets i aquí en descobrireu uns quants.
Namasté.
BBB

dissabte, 27 d’agost del 2011

La acabadora, Michela Murgia, narrativa Salamandra

Les petites històries que conformen la vida dels nostres pobles, aquí, a França, Itàlia, son subjecte de moltes petites joies que val la pena llegir.
Així com el Sol de los Scorta, la acabadora es una petita història que passa a l'illa de Sardenya fa uns quants anys.
No coneixia l'autora però m'ha agradat. Es fàcil i ràpid de llegir i tot i que es un xic previsible es bo per la seva senzillesa. UN merit no gens menyspreable.
Us deixo descobrir que vol dir la acabadora....
BBB 

jo confesso, Jaume Cabré, Proa

La Neus Ribatallada, propietària de la llibreria Paideia de Sant Cugat, em va oferir, aquest estiu, llegir aquest llibre, abans no surti a les llibreries aquest Septembre.
Per mi ha estat un plaer i una "disfrutada".
1.000 pàgines llegides en menys d'una setmana... la darrera de vacances.
11 anys per escriure un llibre on un nota que en Jaume Cabré te que haver treballat molt, fruit molt mes per construir un llibre ric, molt ric, molt entretingut i extremadament variat en el seu desenvolupament.
Al principi xoca molt la manera d'escriure perquè l'autor fa uns salts que, en alguns moments  poden emblar antipàtics però un cop posat en el paper, francament, m'ho he passat molt be.
El llibre cobreix la segona guerra, els nostres dies i fets de fa segles, i tots ells, poc a poc conflueixen en un punt comú, que es el nexe d'unió de tot el llibre.
no ho explico perquè val la pena descobrir ho.
BBBB

dimarts, 16 d’agost del 2011

La esfinge de los hielos, Julio Verne, Random

Si senyor, feia temps que volia tornar a llegir Juli Verne i sobretot aquells títols menys coneguts.
Aquest es un llibre que denota la grandesa d'un escriptor, sobretot si pensem en quan el va escriure.
Senzillament genial, documentat, ric, amè, intrigant i, a mes, es permet de lligar en el seu llibre un homenatge a Poe.
400 pàgines en dos dies, ja us ho dic tot.
Fantàstic
BBBB 

El faro por dentro, Menchu Gutierrez, Siruela

El tema dels fars m'interessa molt i creia que havia trobat un llibre molt interessant.
La realitat ha esta diferent. Mes que una narració sembla un recull de poesia per la manera d'escriure. 
Amb tota franquesa no m'ha agradat i respecto molt el que i el com però jo no l'he entès.
ho sento però no el puc recomanar, no he sabut trobar la història

Una noche en Mozambique, Laurent Gaudé, Salamandra

El sol dels Scorta es el primer llibre que vaig llegir de Gaudé. Aquest no es, per a mi, tan bo. Es un recull de petites histories. Ideal per una lectura estiuenca.
Totes elles et deixen un regust amarg com els temes que tracta i Gaudé sap escriure.
Fàcil i clar, el seu missatge arriba poc a poc i allà es queda.
BBB

La maleta, Segei Dovlatov, La Breu edicions

Els russos son raros i Dovlatov es rus.
M'ha agradat molt la construcció del llibre i la manera de desenvolupar lo però realment els russos i la seva manera d'entendre la vida es diferent de la nostre.
Es fàcil de llegir i força curt.
Llegint lo un pot entendre la vida dels russos en un període molt difícil de la seva història.
Dovlatov escriu fàcil i amè si us agrada el tema.
El recomano però amb alguna reserva.
BBB

El fin es mi principio, Tiziano Terzani, Maeva

Hi ha llibres que m'apareixen sense volta ni solta. Aquest el vaig descobrir a partir del anunci de la pel.lícula que han fet sobre el llibre.
NO he volgut anar a veure la pel.lícula sense haver llegit el text abans. Qüestió de principi.
Aquest ha estat un llibre molt interessant per a mi.
Tiziano Terzani es un home una mica mes gran que jo i fa un resum de la seva vida en unes converses amb el seu fill, en la fase final de la seva malaltia.
Terzani ni es considera cap persona especial però si un privilegiat per haver pogut viure la seva vida.
He disfrutat molt la seva lectura i he subratllat moltes de les seves frases, senzilles però colpidores.
Es un llibre que em permeto recomanar als de la meva edat i als joves encara que per motius diferents. Als primers perquè vegin que només tenim una vida i l'hem de viure en tota la seva intensitat. Als segons una mica de lo mateix amb un petit afegitó, mai hem de tenir por de prendre decisions, no val la pena penedir se de no haver les pres.
BBBB

dimecres, 27 de juliol del 2011

Habladles de batallas, de reyes y elefantes, Enard, Mathias, Literatura Mondadori

Aquest es un llibre especial. Jo diria que es un divertimento, un entreteniment que l'autor sembla que hagi fet en un moment. Em va venir recomanat i m'ho he passat be. De fet ha esta molt breu, una espera a l'aeroport per culpa de Vueling.
Es barreja la història amb la vida de Michelangelo Buonaroti, en un viatge que va fer a Istanbul.
Hi ha també una barreja de prosa i poesia que, a mi, ja no m'agrada tan.
Descobrir com era la vida de personatges  com Miquel Àngel, el que podem anomenar narrativa històrica, es entretingut i didàctic.
BBB

La casa del propósito especial, John Boyne, Salamandra

Boyne es l'autor del noi del pijama de ratlles. No cal dir que si aquell llibre us va agradar i us agrada el seu estil aquest va per el mateix camí.
Ara estem a l'època entre guerres i a la Rússia dels zars.
Passem d'una època a un altre, d'una història a un altre fins buscar una confluència en l'espai i el temps. 
Boyne ho sap desenvolupar força be.
Es entretingut, fàcil de llegir i quan l'enganxes tens ganes de seguir fins al final.
BBB

diumenge, 17 de juliol del 2011

la larga espera del ángel, Melania G. Mazzucco, Anagrama

No coneixia la autora i no coneixia gaire be res de Tintoretto.
El llibre, sota el criteri de la Melania Mazzucco, et transporta a la Venècia del Renaixement i et dona a conèixer la vida de Tintoretto. Una vida difícil, recargolada però altament intensa, com es correspon a la d'un mestre de la pintura.
En algun moment es pot fer una mica repetitiu però val la pena en tota la seva dimensió.
Es fàcil de llegir i un descobreix un mon poc conegut, el dia a dia en la Venècia del Renaixement, descrit amb força claredat.
Es un bon llibre.
BBB 

dilluns, 11 de juliol del 2011

El ángel perdido, Javier Sierra, Planeta

Després del rotllo anterior aquest ha estat com un entreteniment.
Per a mi ha estat com un passatemps entretingut en el millor estil "best seller", un llibre per a passar l'estona on l'autor realment ha treballat força per lligar realitat i ficció i creant una aventura distreta, com els grans autors americans.
No m'estranyaria que en fessin una pel.lícula perquè el tema s'hi presta, es moguda i l'acabes en un "plis plas".
La cosa va d'àngels, els serveis secrets americans i els turcs, i un tic gallec, no us dic mes.
Per aquells que busquen un llibre distret i sense gaires pretensions per les vacances, aquest va força be
BB

El descubrimiento del cielo, Harry Mulisch, Tusquets

La veritat es que esperava molt d'aquest llibre i a la fi l'he deixat abans d'acabar perquè l'he trobat un "rotllo".
O ell es massa elevat per a mi o jo soc massa poc per ell. El Sr. Mulisch fa un viatge per la fantasia i la realitat, barrejant tantes coses, èpoques i conceptes que m'he perdut.
Ho he intentat i he aguantat tant i com he pogut però em sentia com quan les pel.lícules d'art i assaig de la meva època on veies a tothom sortir del cinema sense entendre res però havies de dir que t'havia agradat molt.
Ara puc deixar el llibre i dir que es un rotllo, per a mi.
Sort a qui ho intenti
B

diumenge, 26 de juny del 2011

el poder del perro, Don Winslow, Rojo & negro

Son 700 pàgines però passen molt ràpid. Es un llibre a cavall de la novel.la basada en fets o dades reals. Es com un best seller El llenguatge es dur i barroer, de vegades potser sembla innecessari i no hi ha concessions, sembla que així ajudi a fer mes verídic el text.
No hi ha ningú que quedi net en aquest document, ni el president dels EEUU ni el vaticà, l'Opus Dei i alguns, tots els governs centro americans  sense excepció, realment queden com el que sembla que son, corruptes fins al moll de l'os.
La droga i el seu viatge de Sud al Nord i els diners de Nord a Sud. LA droga ho mata tot i ho embruta tot.
Jo me l'he polit en una setmana.
 BBB

diumenge, 19 de juny del 2011

dawa, the story of a dog in Bhutan, Kunzang Choden, Kmt press

Me'l varen regalar A Bhutan i per tant ja em va agradar de bon principi.
Dawa es la història d'un gos com la majoria dels gossos bhutanesos, normal, anodí i no pas gaire atractiu.
Es una història senzilla i dolça, que et fa entendre millor aquell país tan remot.
Si domines l'anglès es un text que llegeixes en un día.
Si teniu interes per aquell país perquè hi penseu anar o per qualsevol altre raó, el recomano perquè identifiques llocs que segurament podràs visitar.
BBB

Leviatan o la ballena, Hoare, Philip, Atico de los libros

El vaig trobar en una recomanació d'un diari, imagino, i la veritat es que no se el que esperava trobar en aquest llibre.
Leviatan es un assaig fet per un home que ha volgut reivindicar el mon dels cetacis, es a dir que si no us agrada el tema mes val que no el compreu.
Hi ha estones que es fa un xic llarg perquè es realment molt prolífic en les dades. Altres moments es molt interessant i, en definitiva, a mi que m'agrada el tema el llibre ha fet el pes.
Com sol ser habitual, l'home es l'ésser que surt força malparat en la història dels cetacis. Com sempre l'home demostra ser un depredador sense fre, el que anomenaríem un "mala bèstia".
Quants centenars de milers d'animals han hagut de morir per enriquir uns pocs o uns molts.
Pot arribar a ser un xic depriment però força interessant.
Hi ha moltes dades, anècdotes, petites històries, etc. 
Es un llibre recomanable si us agraden els animals
BBB

El arte de la guerra, Shun Tzu, Expansión

El vaig aconseguir amb el diari Expansión així que la meva portada no es exactament la que he reproduit.
Als llibres antics xinesos sempre m'han atret i amb tota franquesa creia que aquest seria un bon llibre.
A mi no m'ha agradat. Intenta ser un llibre per assessorar en la gestió empresarial però no m'han agradat les infinites interpretacions del text original.
Crec que així han alterat el contingut que l'escriptor volia transmetre i ho han adulterat.
Jo no el puc recomanar.
B

dilluns, 23 de maig del 2011

Ines y la alegria, Almudena Grandes, Tusquets

La gracia de llegir persones noves es que t'aporten coses noves. No recordo haver llegit res de Almudena Grandes abans però segur que no serà el darrer.
El tema no es nou, la Guerra Civil, es una novel.la però a l'hora es un document basat en fets reals. L'escriptora fa un "poti poti" on es barreja realitat i ficció. El sistema no es nou però la seva manera de fer ho posa en dubte on acaba la ficció i on comença la realitat històrica.
Potser, per qui no agradin l'excés de dades, es cert que en algun moment pot arribar a cansar, però també sembla que ella se n'adoni i reacciona canviant el ritme i el tema.
No oblidem la part mes important del tema: el fet que a la tardor del 1944 uns pocs milers de republicans majoritàriament comunistes varen entrar a Espanya amb el quimèric somni de reconquistar Espanya i varen arribar fins a Viella on els dirigents del PC i tots els aliats els varen abandonar literalment.
UN d'aquells episodis que haurien d'avergonyir als qui després es presenten com a salvadors del mon.
Es llarg i al principi pot costar entrar però després fas via ràpidament.
BBB

dissabte, 7 de maig del 2011

el ojo del leopardo, Henning Mankell, Tusquets

Mankell es un home que t'agrada o no però no et deixa indiferent quan parla d'Àfrica. Ell es fonamentalment conegut per les seves novel.les negres, jo no n'he llegit mai cap, però te una sèrie sobre Àfrica que, com a mínim les hauríem de classificar com colpidores.
Mankell tracta el tema d'Àfrica amb duresa, sense concessions però tampoc amaga cap veritat.
El ojo del leopardo es un judici duríssim, en la meva opinió, a blancs i negres.
Com sempre barrejant un personatge que sol venir d'Escandinàvia la novel.la baixa fins a Zàmbia. Es curta i fàcil de llegir.
Jo la recomano
BBB 

diumenge, 1 de maig del 2011

El cementiri de Praga, Umberto Eco, Rosa dels vents

Bó, molt bo. Es un llibre exigent perquè no pots no seguir lo amb atenció. Vas d'un costat a l'altre i el Sr. Eco busca la complicitat del lector afegint elements nous que t'obliguen a no deixar el llibre.
Feia temps que no llegia a Eco i aquest no m'ha decepcionat.
Dit això, et deixa un regust amarg perquè t'adones de com funciona el mon a raves d'aquest escrit i com diria algú, no hi ha un pam de net.
BBBB

El libro de los susurros, Varujan Vosganian, Pre-Textos

Hi ha llibres i llibres i aquest es un llibre amb totes les lletres.
En primer lloc vull destacar la curosa presentació del mateix. No coneixia Pre-Textos com a editorial i la veritat es que m'ha agradat molt. El paper, la textura, la presentació.
Aquest es un llibre que tracta un període de la nostre història que el mon ha tingut tendència a ignorar. Tot i que els primers protagonistes son els Armenis i els Turcs, no en son aliens els Russos, Kurds, Sirians, Europeus, Nord Americans, en definitiva, tots nosaltres.
Els Armenis varen patir, a primers del segle XX, un genocidi que va fer que un milió de persones o mes ( no hi ha xifres fiables) morís a mans del exèrcit Turc, senzillament per fer desaparèixer un poble.
No es narrativa pura, hi ha moments que mes aviat sembla poesia, o potser un plor o el sentiment d'un poble en les paraules de l'escriptor.
Es un document colpidor.
Hauria de ser un llibre de text a les escoles.
BBBB

diumenge, 3 d’abril del 2011

l'arqueòleg, Martí Gironell, Columna

Els llibres d'en Martí Gironell tenen uns punts en comú, son amens, fàcils de llegir, ben documentats i, sobretot tenen un punt especial per a mi: estan escrits tal i com jo imagino que voldria poder fer ho. No son llibres complexes ni segurament passaran a l'historia com a literat ni guanyarà el Nobel. Tot i aixo estic segur que en Martí Gironell s'ho passa d'allò mes be escrivint, agafant temes que li son atractius i propers i fent ne una història a cavall entre la veritat i la novel.la.
L'arqueòleg es un llibre que et llegeixes en pocs dies i sense tenir moltes pretensions et deixa un bon gust de boca.
BBB

diumenge, 20 de març del 2011

El sueño del celta, Mario Vargas Llosa, Alfaguara

Se suposa que les casualitats existeixen, dons llavors aquest llibre ha estat una curiosa casualitat. Ja fa temps que l'havia comprat i esperava a la cua dels altres llibres que tinc per llegir i francament no recordava de que anava.
El sueño del celta no es una novel.la al us de Vargas Llosa,  es la història de Roger Casement, casualment un dels dos protagonistes del llibre que acabava de llegir, el de la vida del rei Leopold II de Bélgica, un dels mes grans esclavistes de la història.
Francament, no se si es la vida en si d'aquest personatge o el que va arribar a lluitar contra tot el mon, les misèries que va descobrir o, senzillament la debilitat d'un home fort com pocs.
El Congo, l'Amazònia i finalment el seu propi país Irlanda. Ell mai es preocupa de si mateix i això ho fa encara mes increïble i admirable
Veure com es prepara per la seva fi m'ha impressionat.
Vargas Llosa pot arribar a ser dur, en aquest cas ho es però es bo de llegir
BBB

dimecres, 2 de març del 2011

Crim i càstig, Fedor Dostoievski, Proa

Em feia il.lusió recuperar un clàssic que vaig llegir fa molts anys però amb tota franquesa no era el que jo esperava. He aguantat el que he pogut però ara m'ha semblat un pel massa carregat en el seu detall.
L'he trobat pesat i pesant.
No dubto de la qualitat però potser la edició era en lletra massa petita i difícil de llegir
Seguiré provant altres clàssics perquè crec que es cosa bona però intentaré triar algo mes adient.
B

El fantasma del rey leopoldo, Adam Hochschild, Península

Son dos llibres en un: la vida d'un rei que demostra per el que pot servir la monarquia i  el llibre que explica el perquè el mon occidental sempre ha estat hipòcrita en relació a Àfrica i altres colònies.
NO es una novel.la, es un recull d'investigació força documentat, no hi manca res.
No diria que es un llibre entretingut perquè son moltes les dades i es pot arribar a fer monòton però el descobrir tot el que va passar al Congo Belga.
Per mi es un llibre d'estudi i que hauria de ser a totes les escoles
BBB

diumenge, 13 de febrer del 2011

La caiguda dels gegants, Ken Follet, Rosa dels vents

El Sr. Follet es, segurament, l'escriptor que mes contribueix a que els lectors fem braços, i es que no hi ha llibre d'aquest home que no pesi una tona i son incòmodes de maniobrar, a l'hora de llegir.
Dit això, val la pena. Son 1.000 pàgines que t'obliguen a llegir sense parar.
Es una narració novel.lada des d'els anys previs a la primera guerra mundial, la anomenada Gran guerra, fins a la seva fi.
Sembla evident que seguirà però de moment ja està be tal i com es.
Un pot descobrir, a través de senzilles històries humanes e irreals, el que va succeir en aquell període. Sembla com llegir un llibre d'història però explicat com un conte.
Follet no es recrea en la duresa de la guerra en si, hi passa molt per sobre perquè d'el que es tracta es de veure com el Regne Unit, l'imperi Austro Húngar, Alemanya, EEUU, Rússia i França arriben a aquesta guerra.
Els puristes historiadors segur que el trobaran un llibre frívol i de poc contingut.
Jo agraeixo que m'expliquin planerament un munt de coses que els llibres d'història de la meva època no explicaven.
BBB

dissabte, 15 de gener del 2011

Un dia més de vida, Ryszard Kapuscinski, la butxaca

Kapuscinski no es un home normal. Tota la vida la ha passat al front, als fronts de guerra de tot el mon, a qualsevol lloc i sobre tot a l'Àfrica.
En aquest llibre Kapuscinski ens relata en primera persona els darrers dies d'Angola com a colònia Portuguesa i el seu despertar com a país independent.
Te una manera especial d'explicar les coses mes crues que un pot imaginar (o no) amb una certa frivolitat pròpia d'un home realment valent i una mica inconscient.
Ni posa ni treu res del que va passar i un pot realment veure, a traves d'aquest autor, el que va passar a Angola. 
Homes com Kapuscinski son imprescindibles per descobrir el mon que ens envolta.
Un gran document
BBBB

La història d'Edgar Sawtelle, David Wroblewski, Empúries

Es un llibre especial que tracta la història d'un noi mut que creix entre gossos en una granja al mig dels Estats Units. Potser no soc objectiu a l'hora de valorar aquest llibre però el trobo un escrit que "enganxa".
Ho he passat molt be, l'escriptor sap del que escriu i un aprèn amb ell.
Això si, el llibre pesa una mica, mes de 600 pàgines....
Empúries Narrativa
BBBB