Les petites històries que conformen la vida dels nostres pobles, aquí, a França, Itàlia, son subjecte de moltes petites joies que val la pena llegir.
Així com el Sol de los Scorta, la acabadora es una petita història que passa a l'illa de Sardenya fa uns quants anys.
No coneixia l'autora però m'ha agradat. Es fàcil i ràpid de llegir i tot i que es un xic previsible es bo per la seva senzillesa. UN merit no gens menyspreable.
Us deixo descobrir que vol dir la acabadora....
BBB
La Neus Ribatallada, propietària de la llibreria Paideia de Sant Cugat, em va oferir, aquest estiu, llegir aquest llibre, abans no surti a les llibreries aquest Septembre.
Per mi ha estat un plaer i una "disfrutada".
1.000 pàgines llegides en menys d'una setmana... la darrera de vacances.
11 anys per escriure un llibre on un nota que en Jaume Cabré te que haver treballat molt, fruit molt mes per construir un llibre ric, molt ric, molt entretingut i extremadament variat en el seu desenvolupament.
Al principi xoca molt la manera d'escriure perquè l'autor fa uns salts que, en alguns moments poden emblar antipàtics però un cop posat en el paper, francament, m'ho he passat molt be.
El llibre cobreix la segona guerra, els nostres dies i fets de fa segles, i tots ells, poc a poc conflueixen en un punt comú, que es el nexe d'unió de tot el llibre.
no ho explico perquè val la pena descobrir ho.
BBBB
Si senyor, feia temps que volia tornar a llegir Juli Verne i sobretot aquells títols menys coneguts.
Aquest es un llibre que denota la grandesa d'un escriptor, sobretot si pensem en quan el va escriure.
Senzillament genial, documentat, ric, amè, intrigant i, a mes, es permet de lligar en el seu llibre un homenatge a Poe.
400 pàgines en dos dies, ja us ho dic tot.
Fantàstic
BBBB
El tema dels fars m'interessa molt i creia que havia trobat un llibre molt interessant.
La realitat ha esta diferent. Mes que una narració sembla un recull de poesia per la manera d'escriure.
Amb tota franquesa no m'ha agradat i respecto molt el que i el com però jo no l'he entès.
ho sento però no el puc recomanar, no he sabut trobar la història
B
El sol dels Scorta es el primer llibre que vaig llegir de Gaudé. Aquest no es, per a mi, tan bo. Es un recull de petites histories. Ideal per una lectura estiuenca.
Totes elles et deixen un regust amarg com els temes que tracta i Gaudé sap escriure.
Fàcil i clar, el seu missatge arriba poc a poc i allà es queda.
BBB
Els russos son raros i Dovlatov es rus.
M'ha agradat molt la construcció del llibre i la manera de desenvolupar lo però realment els russos i la seva manera d'entendre la vida es diferent de la nostre.
Es fàcil de llegir i força curt.
Llegint lo un pot entendre la vida dels russos en un període molt difícil de la seva història.
Dovlatov escriu fàcil i amè si us agrada el tema.
El recomano però amb alguna reserva.
BBB
Hi ha llibres que m'apareixen sense volta ni solta. Aquest el vaig descobrir a partir del anunci de la pel.lícula que han fet sobre el llibre.
NO he volgut anar a veure la pel.lícula sense haver llegit el text abans. Qüestió de principi.
Aquest ha estat un llibre molt interessant per a mi.
Tiziano Terzani es un home una mica mes gran que jo i fa un resum de la seva vida en unes converses amb el seu fill, en la fase final de la seva malaltia.
Terzani ni es considera cap persona especial però si un privilegiat per haver pogut viure la seva vida.
He disfrutat molt la seva lectura i he subratllat moltes de les seves frases, senzilles però colpidores.
Es un llibre que em permeto recomanar als de la meva edat i als joves encara que per motius diferents. Als primers perquè vegin que només tenim una vida i l'hem de viure en tota la seva intensitat. Als segons una mica de lo mateix amb un petit afegitó, mai hem de tenir por de prendre decisions, no val la pena penedir se de no haver les pres.
BBBB
