diumenge, 29 d’agost del 2010

Lluïsa Ribatellada

Avui he llegit al Tot Sant Cugat que la Lluïsa Ribatellada es jubila aquest proper 15 de Septembre.
Si un blog parla de llibres com es aquest, no puc deixar d'homenatjar aquesta dona, "la meva llibretera".
Qui llegeixi llibres sap lo valuós que es aquest títol, llibretera d'algú, significa que aquesta persona, fent us del seus coneixements i de la seva vocació, et pot recomanar un llibre i aquest llibre omplir un desig de saber una mica mes, de conèixer una mica més.
Des que visc a Sant Cugat, la Paideia, la llibreria d'ella i sa germana, ha estat un lloc on he pogut descobrir grans llibres i grans autors.
Gràcies a la Lluïsa he llegit "la venedora d'ous" (Linda D. Cirino), he descobert Stefan Zweig, La Mennulara (Simonetta Agnello) per citar tres que ara puc recordar però n'hi ha molts mes.
Gràcies, Lluïsa, per ajudar a molts a estimar els llibres, gràcies per els teus consells, la Neus, la teva germana ens ajudarà a partir d'ara.
Passa ho be com a avia, però et trobarem a faltar com a llibretera.
Un dels teus clients
jordi

Un lloc sense nom, Tam Amy, Grijalbo

Recordo el Club de la buena estrella com un bon llibre però Un lloc sense nom no val la pena.
El vaig agafar perquè parlava de Birmània i em pensava que potser aportaria coses interessants.
Res de res, es fluix
No es mereix cap B

dilluns, 23 d’agost del 2010

El arpa Birmana, Takeyama Michio, De Bolsillo

Es com un llibre de poesia però no te res de poesia. Es una història basada en la vivència d'un soldat japonès que va estar al front de Birmània.
Es molt ràpid de llegir i et deixa un molt bon gust de boca tot i el tema que tracta, la rendició del exercit Japonès al Britànic i les conseqüències que va comportar per als Japonesos.
No coneixia al escriptor i els escriptors Japonesos no son els mes fàcils per a mi però aquest no es gens complexe.
Es també una bona introducció al país Birmà.
BBB

dimecres, 18 d’agost del 2010

El pentateuco de Isaac, Angel Wagenstein, libros del asteroide

Es un llibre sorprenent per la seva forma i contingut.
Barreja el drama de la vida del protagonista amb un interès per no dramatitzar la i un permanent toc d'humor.
Em deixa la sensació que si o fos capaç d'escriure un llibre ho faria així, si pogués.
El protagonista es un ciutadà Austrohongarès que ens explica la seva vida en un to molt diferent de l'habitual en aquests temes.
Jo no me'l perdria
BBBB

diumenge, 15 d’agost del 2010

Las ciegas hormigas, Pinilla, Ramiro, Tusquets

No havia llegit res d'aquest autor basc fins al moll de l'os. El primer ha estat "Las ciegas hormigas" i ara he acabat "verdes valles, colinas rojas".
Las ciegas hormigas es una molt bona novel.la que retrata la vida d'una família de pagès basca. Verdes valles, colinas rojas es una obra molt mes extensa on tracta de tot el poble basc a través d'una família de Gexto. En alguns moments aquest llibre es fa un xic lent però aquest autor val molt la pena.
Es com un retratista del seu poble, el Basc. Ho viu i explica amb intensitat.
Las ciegas hormigas: BBBB
Verdes valles, colinas rojas: BBB