A través del desierto, Karl May, Reino de Cordelia

El llibre va ser publicat per primer cop el 1881 i això ja explica moltes coses, el seu estil, la seva narrativa, el tractament.

Jo vaig créixer amb aquests llibres d'aventures i Karl May, com Juli Verne em varen obrir els ulls al mon.

Ha estat un plaer retrobar aquesta nova edició, una petita joia per els qui gaudim d'aquestes coses

Felicitats a Reino de Cordelia

BBBB 

El lobo estepario, Hermann Hesse, Alianza editorial

Un rotllo, massa profunditat a pocs dies de les meves vacances.

Feia temps que no deixava un llibre sense acabar

X 

Entre cielo y tierra, Jon Kalman Stefansson, Salamandra

Islàndia es un país que atrau per la seva llunyania i per que el seu nom son exòtic, i ara s'ha posat de moda.

Entre cielo y tierra ens descobreix una Islàndia de fa cent anys on la vida havia de ser molt i molt dura.

Hi ha una part, on es descriu un drama en una barca de pescadors que val per tot el llibre.

una molt bona lectura

BBBB

Cinc nits de febrer, Eduard Marquez, La Butxaca

No sé d'on l'he tret i no m'ha agradat. Es la curta història d'un home que ha perdut la seva amant i intenta entendre el perquè.

Es la prova de que, de vegades, les ressenyes que un llegeix, a l'hora de triar un llibre, no sempre son les bones

B

Golpes de mar, Antón Castro, Ed Del viento

Son contes, son poemes, son petites històries amb un denominador comú, el mar i Galícia.

Històries i fantasia o mitologia.

Entres en el llibre i et sents allà, escoltant el mar bramant en les tempestes.

Es un llibre per qui, en aquell moment, pugui tancar els ulls i sentir l'olor i la remor de les onades.

BBBB

La gran teranyina, Roger Vinton, ed. del Periscopi

Dir que el llibre m'ha agradat no es, segurament, la veritat atès que el seu contingut, força aclaridor, m'ha produït mes aviat, bascares.

De vegades l'ignorància evita el dolor, allò que els castellans diuen, "ojos que no ven, corazón que no siente" i aquest llibre aporta molta llum però masses penombres.

Allò de tot està lligat i ben lligat per uns molt pocs queda clar.

Catalunya es en feu d'uns quants cognoms recurrents, intocables, inviolables, incriticables i plenipotenciaris.

Ells ho creen, fan els negocis, s'ajunten i s'ho maneguen tot i, encara gràcies, molts cops estan mal avinguts.

El llibre ha estat un obsequi d'un bon amic que m'ha volgut il·luminar i redéu que ho ha fet.

Fàstic de país.

BB