dilluns, 23 de maig del 2011

Ines y la alegria, Almudena Grandes, Tusquets

La gracia de llegir persones noves es que t'aporten coses noves. No recordo haver llegit res de Almudena Grandes abans però segur que no serà el darrer.
El tema no es nou, la Guerra Civil, es una novel.la però a l'hora es un document basat en fets reals. L'escriptora fa un "poti poti" on es barreja realitat i ficció. El sistema no es nou però la seva manera de fer ho posa en dubte on acaba la ficció i on comença la realitat històrica.
Potser, per qui no agradin l'excés de dades, es cert que en algun moment pot arribar a cansar, però també sembla que ella se n'adoni i reacciona canviant el ritme i el tema.
No oblidem la part mes important del tema: el fet que a la tardor del 1944 uns pocs milers de republicans majoritàriament comunistes varen entrar a Espanya amb el quimèric somni de reconquistar Espanya i varen arribar fins a Viella on els dirigents del PC i tots els aliats els varen abandonar literalment.
UN d'aquells episodis que haurien d'avergonyir als qui després es presenten com a salvadors del mon.
Es llarg i al principi pot costar entrar però després fas via ràpidament.
BBB

dissabte, 7 de maig del 2011

el ojo del leopardo, Henning Mankell, Tusquets

Mankell es un home que t'agrada o no però no et deixa indiferent quan parla d'Àfrica. Ell es fonamentalment conegut per les seves novel.les negres, jo no n'he llegit mai cap, però te una sèrie sobre Àfrica que, com a mínim les hauríem de classificar com colpidores.
Mankell tracta el tema d'Àfrica amb duresa, sense concessions però tampoc amaga cap veritat.
El ojo del leopardo es un judici duríssim, en la meva opinió, a blancs i negres.
Com sempre barrejant un personatge que sol venir d'Escandinàvia la novel.la baixa fins a Zàmbia. Es curta i fàcil de llegir.
Jo la recomano
BBB 

diumenge, 1 de maig del 2011

El cementiri de Praga, Umberto Eco, Rosa dels vents

Bó, molt bo. Es un llibre exigent perquè no pots no seguir lo amb atenció. Vas d'un costat a l'altre i el Sr. Eco busca la complicitat del lector afegint elements nous que t'obliguen a no deixar el llibre.
Feia temps que no llegia a Eco i aquest no m'ha decepcionat.
Dit això, et deixa un regust amarg perquè t'adones de com funciona el mon a raves d'aquest escrit i com diria algú, no hi ha un pam de net.
BBBB

El libro de los susurros, Varujan Vosganian, Pre-Textos

Hi ha llibres i llibres i aquest es un llibre amb totes les lletres.
En primer lloc vull destacar la curosa presentació del mateix. No coneixia Pre-Textos com a editorial i la veritat es que m'ha agradat molt. El paper, la textura, la presentació.
Aquest es un llibre que tracta un període de la nostre història que el mon ha tingut tendència a ignorar. Tot i que els primers protagonistes son els Armenis i els Turcs, no en son aliens els Russos, Kurds, Sirians, Europeus, Nord Americans, en definitiva, tots nosaltres.
Els Armenis varen patir, a primers del segle XX, un genocidi que va fer que un milió de persones o mes ( no hi ha xifres fiables) morís a mans del exèrcit Turc, senzillament per fer desaparèixer un poble.
No es narrativa pura, hi ha moments que mes aviat sembla poesia, o potser un plor o el sentiment d'un poble en les paraules de l'escriptor.
Es un document colpidor.
Hauria de ser un llibre de text a les escoles.
BBBB