dimarts, 21 de desembre del 2010

Tea Bag, Henning Mankell, Tusquets

Si no heu llegit mai a Mankell no es el millor llibre per començar. Si us agrada el Mankell de novel.la policíaca tampoc us el recomano. Ara, si us agrada la serie Africana de Mankell, es a dir si heu llegit Comèdia infantil, El fill del vent, L'ull del lleopard i us han agradat, llavors no us perdeu aquest llibre.
Es diferent dels altres. En Mankell fa concessions al humor però, de cop, et colpeja amb un missatge dur i basat en una realitat que pocs coneixen.
La gent d'origen africà son, altre cop els protagonistes involuntaris d'històries sòrdides i cruels.
Al final et queda un regust amarg per el propi contingut.
Tot i això, com que ja sabia que aquest autor es força realista i despulla la veritat, m'ha agradat i molt.
Bé, amb aquest crec que acabo l'any perquè el que acabo d'agafar es força gruixut.
Bon Nadal
BBBB

dissabte, 4 de desembre del 2010

Un puente sobre el Drina, Ivo Andric, RBA

Hi ha llibres i llibres. Aquest es un dels llibres especials. En primer lloc me'l var recomanar com a darrera proposta una de les mestresses de Paideia dies abans de jubilar se. En segon lloc es un llibre que mereix una lectura pausada i millor si tens un atlas al costat o google maps per poder veure l'escenari on transcorre el llibre.
Finalment es un llibre especial on, amb un estil molt peculiar vivim l'historia d'un pont nexe de vida per molts pobles.
Es un molt bon llibre, fàcil de llegir i que deixa un bon gust de boca.
Que consti que va ser editat al 1945 i el seu autor va morir al 1975 així que l'home no va patir la guerra dels balcans.
El recomano molt si us agrada l'historia i no coneixeu gaire l'historia d'aquest troç de mon.
BBBB 

dimarts, 30 de novembre del 2010

Mirall trencat; Mercè Rodoreda, Club editor jove

Un bon principi però al final se m'ha fet llarg, massa llarg.
Sempre m'agrada començar llibres de la Mercè Rodoreda però desprès me n'apanadeixo.
Potser he llegit masses llibres amb temàtica semblant i altres m'han agradat mes.
No li negaré la categoria que segur que te però a mi no m'acaba de convencer.
Ho sento.
B

dilluns, 8 de novembre del 2010

los buenos soldados, David Finkel, Critica

No es un llibre amb un estil especial, no es una obra d'art, en una bona mida fins i tot es pot considerar com un xic panfletari i/o pro americà. Segur que tot això es cert. Tot i això jo el recomano com un medicament, una mica com quan receptaven l'oli de ricino com a teràpia  per curar tots els mals.
Sobretot es un llibre que faria llegir a tots aquells que no dubten d'engegar a la gent a matar i ser morts, els dirigents que s'omplen de paraules grandiloqüents i els militars que des de la distància fan que nanos (no son altre cosa) morin per un "ideal" que només ells entenen.
Mes que un llibre es un testimoni literal del que la guerra d'Iraq ja representat per uns soldats americans. Es clar que de'l costat iraquià no se'n parla però això es tot un altre qüestió.
Es llegeix ràpid i un pensa que també hi ha gent d'aquí fent el burro allà.
Gent que algun dia tornaran i no podran entendre com es que lo normal es ignorar tot el que ells han fet o patit allà.
BBB

dilluns, 25 d’octubre del 2010

La dona justa, Sándor Marai, ed 62

Es un llibre que feia molt de temps, tenia per llegir i no recordo ni quan el vaig comprar.
Es l'historia de 3 persones en el període entre guerres a Hongria, país d'origen de l'autor.
No hi ha diàleg, senzillament es la visió de la vida des de tres punts de vista completament diferents.
No havia llegit mai res de Marai i m'ha agradat molt. Te una riquesa increïble en la descripció i en la construcció. Un altre cosa es que t'agradi el tema.
A mi m'ha agradat força.
BBB

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Conquista de lo inútil, Werner Herzog, blackie books

Werner Herzog es el director de Fitzcarraldo, una pel.lícula protagonitzada per Klaus Kinski, basada en Fitzcarraldo, un Peruà "cauchero", ric i excèntric que va voler construir un teatre al mig del Amazones i va dur un barco per el mig de la selva pujant i baixant muntanyes.
La pel.lícula, es considerada una obra d'art.
El llibre es el diari del director durant la preparació i el rodatge i per tan no es en realitat un llibre sinó un recull de comentaris com els que jo podria apuntar cada dia si tingues un diari.
A mi em va atraure el llibre perquè conec l'historia però he d'admetre que no m'ha agradat.
Es fa reiteratiu en el que explica i acaba aburrint, al menys a mi.
Pensant que passa a finals dels 70 i primers dels 80, l'home es dedica a mostrar na selva peruana com si fos cosa d'un altre galàxia.
BB 
 

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Los pelícanos ven el norte, Pablo de Aguilar González, MC

No se com em va caure el llibre a les meves mans. Sembla una òpera prima i es el resultat d'un concurs de novel.la de Volkswagen.
Es una novel.la curta que es correcta però, per dir ho clar, ni fred ni calor.
Es l'historia d'un home que busca el seu propi sentit en un viatge als EEUU, no costa de llegir però no enganxa.
BB

dijous, 23 de setembre del 2010

Maldito Karma, David Safler, Seix Barral

Per passar una estona, "bueno", divertit, home, entretingut potser.
Va de reencarnacions en clau d'humor.
Fàcilment obviable
BB

divendres, 17 de setembre del 2010

Entre brumes, Bernlef, Plataforma narrativa

Sabeu el que es l'alzheimer?, llegiu aquest llibre. Heu tingut algú proper que pateixi o hagi patit aquest malaltia, llegiu aquest llibre. Heu sabut d'algú que, com el President Maragall, pateix aquesta malaltia, llegiu aquest llibre.
Llegiu aquest llibre.
No se si està ben escrit, si es real o no però el vaig agafar i no l'he deixat fins la darrera pàgina i nomes us puc dir que prego a Déu que aquesta malaltia no torni a caure sobre la nostre família.
I si mai em toca a mi, el que pugui que em doni una "pastilleta" que escurci la part final d'aquest llibre, per mi i per la meva família.
BBBB+

diumenge, 12 de setembre del 2010

Tres dones fortes, Marie NDiaye, quaderns crema

Ho sento però no m'ha agradat, no l'he entès i jo no el puc recomanar tot i que sigui un premi Goncourt.
Que consti que vaig ser jo qui el va agafar del prestatge, ningú no m'ho va recomanar així que no puc dir res.
No coneixia l'autora però la portada em va cridar l'atenció i el resum també, de vegades m'equivoco.
B

divendres, 10 de setembre del 2010

Pedra de Tartera, Maria Barbal, La Magrana

Un salt a un passat que jo no vaig viure però que la Maria Barbal et fa reviure en un text tan breu com atractiu.
Es una història com segurament n'hi va haver milers al primer terç del segle XX, un drama de la vida de pagès que es llegeix en una tarda.
Es molt fàcil de llegir.
BBBB

dimecres, 8 de setembre del 2010

Hijos del ancho mundo, Abraham Verghese, Salamandra

Diuen que es el primer llibre sobre Etiòpia. Es la història recent d'un país pràcticament ignorat per Occident tot i que va ser colònia Italiana. Curiosa la influència de l'Índia en aquest país a cavall d'Europa i Ásia. La vida d'un metge es el fil conductor per tot el text escrit amb molta fluidesa.
Coneixereu des de dins la vida d'un país molt atraient.
De lectura altament recomenable
BBBB

diumenge, 5 de setembre del 2010

La ruta de la seda 2 etapa, Bernard Ollivier, entrelibros

Abans d'agafar aquest llibre heu de llegir la primera part.
Es l'historia d'un home jubilat que ha decidit fer tot el recorregut de la ruta de la seda des de Istanbul fins a la Xina. Va per etapes. La primera va ser d'Istanbul fins a Erzurum, prop de la frontera turca amb Iran i aquest segon volum arrenca on ho va deixar i ara ha seguit fins a Samarcanda.
Es un llibre que pot interessar als qui ens agrada viatjar i conèixer mon. No te cap pretensió literària, sembla mes un diari que altre cosa.
Les seves vivències son tan senzilles com reals i et permeten veure com es de diferent el mon quan hi ets.
Particularment l'he disfrutat molt però repeteixo, t'ha d'agradar el tema
BBB

dimecres, 1 de setembre del 2010

Era nuestra tierra, Mathieu Belezi, El Aleph

Bon llibre. Jo no coneixia pràcticament res d' Argèlia i la seva consecució de la seva independència de França. 
Crec que l'autor ha sabut adoptat una posició força equànime segons la meva opinió i tot i ser  una novel-la, cosa que no agradi a alguns, es una lectura molt interessant sobre un tema poc conegut al nostre país com es el fi del període colonial i l'inici de l'independència i com francesos que han viscut generacions a Algèria i de cop son "expulsats" o algerians que son tractats com a esclaus. Es el que s'anomena: "tot es en funció de la perspectiva de cadascú"
BBBB   

diumenge, 29 d’agost del 2010

Lluïsa Ribatellada

Avui he llegit al Tot Sant Cugat que la Lluïsa Ribatellada es jubila aquest proper 15 de Septembre.
Si un blog parla de llibres com es aquest, no puc deixar d'homenatjar aquesta dona, "la meva llibretera".
Qui llegeixi llibres sap lo valuós que es aquest títol, llibretera d'algú, significa que aquesta persona, fent us del seus coneixements i de la seva vocació, et pot recomanar un llibre i aquest llibre omplir un desig de saber una mica mes, de conèixer una mica més.
Des que visc a Sant Cugat, la Paideia, la llibreria d'ella i sa germana, ha estat un lloc on he pogut descobrir grans llibres i grans autors.
Gràcies a la Lluïsa he llegit "la venedora d'ous" (Linda D. Cirino), he descobert Stefan Zweig, La Mennulara (Simonetta Agnello) per citar tres que ara puc recordar però n'hi ha molts mes.
Gràcies, Lluïsa, per ajudar a molts a estimar els llibres, gràcies per els teus consells, la Neus, la teva germana ens ajudarà a partir d'ara.
Passa ho be com a avia, però et trobarem a faltar com a llibretera.
Un dels teus clients
jordi

Un lloc sense nom, Tam Amy, Grijalbo

Recordo el Club de la buena estrella com un bon llibre però Un lloc sense nom no val la pena.
El vaig agafar perquè parlava de Birmània i em pensava que potser aportaria coses interessants.
Res de res, es fluix
No es mereix cap B

dilluns, 23 d’agost del 2010

El arpa Birmana, Takeyama Michio, De Bolsillo

Es com un llibre de poesia però no te res de poesia. Es una història basada en la vivència d'un soldat japonès que va estar al front de Birmània.
Es molt ràpid de llegir i et deixa un molt bon gust de boca tot i el tema que tracta, la rendició del exercit Japonès al Britànic i les conseqüències que va comportar per als Japonesos.
No coneixia al escriptor i els escriptors Japonesos no son els mes fàcils per a mi però aquest no es gens complexe.
Es també una bona introducció al país Birmà.
BBB

dimecres, 18 d’agost del 2010

El pentateuco de Isaac, Angel Wagenstein, libros del asteroide

Es un llibre sorprenent per la seva forma i contingut.
Barreja el drama de la vida del protagonista amb un interès per no dramatitzar la i un permanent toc d'humor.
Em deixa la sensació que si o fos capaç d'escriure un llibre ho faria així, si pogués.
El protagonista es un ciutadà Austrohongarès que ens explica la seva vida en un to molt diferent de l'habitual en aquests temes.
Jo no me'l perdria
BBBB

diumenge, 15 d’agost del 2010

Las ciegas hormigas, Pinilla, Ramiro, Tusquets

No havia llegit res d'aquest autor basc fins al moll de l'os. El primer ha estat "Las ciegas hormigas" i ara he acabat "verdes valles, colinas rojas".
Las ciegas hormigas es una molt bona novel.la que retrata la vida d'una família de pagès basca. Verdes valles, colinas rojas es una obra molt mes extensa on tracta de tot el poble basc a través d'una família de Gexto. En alguns moments aquest llibre es fa un xic lent però aquest autor val molt la pena.
Es com un retratista del seu poble, el Basc. Ho viu i explica amb intensitat.
Las ciegas hormigas: BBBB
Verdes valles, colinas rojas: BBB