la història de San Michele, Axel Munthe, libros De Vanguardia

Aquest es un llibre que voldria saber escriure jo. 

Axel Munthe, un metge Suec, educat a França, ens explica la seva vida, una vida força interessant, a la segona meitat del segle XIX, i primera meitat del segle XX.

Anacapri es un petit poble, per sobre de Capri, al sud d'Itàlia, es també el refugi d'aquest metge.

Llegir aquest llibre es un descans i un plaer, un entreteniment que, a mes et permet conèixer molts detalls de la vida Parisenca, Romana , Italiana.

Per cert, aquest llibre te una característica que m'ha ajudat a identificar me amb l'autor: l'absolut desordre i espontaneïtat.

BBBB

 

Els àrabs del mar, Jordi Esteva, Brau

Havia llegit Socotra, del mateix autor, i vaig buscar aquest altre, atret per el títol.

El llibre es una descripció rica i exhaustiva d'una part de mon compresa entre la península aràbiga, Àfrica i l'Índia.

Es un llibre interessant però, en alguns moments, per algun motiu, es fa un xic llarg i feixuc. Potser es que en Jordi Esteva viu amb una intensitat desmesurada la seva passió per el mon àrab i el seu escrit no acaba de transmetre la mateixa passió que ell viu.

Llegir llibres de viatgers com en Jordi es un plaer perquè vius o fins i tot revius allò que has pogut conèixer o el que mai no podràs conèixer perquè ja no existeix.

M'agraden, sobretot, els qui expliquen, com ell fa, aquells indrets quan encara no havien estat transformats per la nostre civilització.

Potser un pel llarg però en alguns moments un se sent al bell mig del Índic a bord d'un Dhow.

BBB

El imperio de las mentiras, Steve Sem-Sandberg, Literatura Mondadori

Possiblement no es un gran llibre però si que es un llibre gran, es un "totxo" de mes de 600 pàgines massa denses en la descripció.

No es una novel.la, mes aviat es un assaig sobre la vida i desgracies dels habitants jueus del gueto de Lódz, Polònia, durant la segona guerra.

El llibre es dur i cruel i sobretot sobta per el que els propis jueus varen ser capaços de fer i de fer se a si mateixos sense tenir capacitat de revolta ni de lluita.

Ells mateixos s'estableixen com a policia que castiga als seus propis ciutadans amb una suposada política d'evitar que els alemanys ho fessin pitjor. La realitat es que, a la fí els Alemanys els mataven igual però els Jueus vivien una certa ficció voluntària.

Al final el llibre se m'ha fet un xic pesat per la quantitat d'informació però he d'admetre que el que explica es realment molt interessant.

Es un llibre recomanable per els qui ens agrada la història i el que hi podreu descobrir us pot obrir els ulls com a plats.

L'autor, deliberadament no ha volgut reduir el contingut perquè de fet segur que hi ha milers de pàgines que encara es podrien escriure.

BBB

Camí de sirga, Jesús Moncada, Labutxaca

Aquest es un llibre que, d'una banda m'agrada força i es el seu coneixement del tema tractat, es com veure un vídeo de la vida de Mequinensa, a la ribera de l'Ebre. D'altre banda, però, l'estil narratiu de Moncada se'm fa una mica pesat de massa ornamental i barroc, fins i tot un pel massa poètic.

Aquest llibre et permet conèixer la vida i miracles de les families benestants per davant dels vilatans. les enormes diferències entre uns i altres i veure com tot això ha marcat el propi desenvolupament de Catalunya.

A pesar del estil es un llibre força recomanable per qui vulgui conèixer Catalunya i la seva història.

BBB

El lector de Julio Verne, Almudena Grandes, Tusquets

Aquest es el segon títol d'una serie que Almudena Grandes dedica a episodis de la Guerra Civil Espanyola. El primer era Inés y la alegría i ara ve El lector de Julio Verne.
Te "l'empasses" d'una revolada.
Estem just després de la Guerra civil, en un poblet de Jaén i un fill de guardia civil es qui ens explica la història, dolça, crua, aspre en alguns moments però que, a mi com a mínim em sembla molt propera perquè, tot i que jo no vaig tenir que patir res de tot això, tot em sona molt familiar.
Es una lectura mes que recomanable i, a mes, Almudena Grandes escriu fàcil.
BBBB 

Las que aguardan, Fatou Diome, El Aleph. el cobre

Vaig comprar el llibre en una parada a Rambla de Catalunya per sant Jordi. Ho dic perquè es un llibre d'aquells que no es troben en els mobles habituals de les llibreries.

Fatou Diome es una autora Senegalesa que ara viu a Europa.

La història d'aquest llibre es una perspectiva poc coneguda per els occidentals de la vida a l'Àfrica: la de les mares que es queden quan els fills se'n van cap Europa.

Uns personatges ignorats, transparents però vitals en la història actual de tots els països subsaharians doncs son elles i ningú mes qui mantenen els pobles i els països vius mentre els fills i marits malviuen per tirar endavant a la nostre Europa cada cop mes eixuta.

Una bona i sana lectura

BBB

El viaje de Mina, Michael Ondaatje, Alfaguara

Les impressions no sempre son el que semblen. Esperava una cosa i el llibre n'és un altre.

Està força ben escrit i, de fet arreplega temes que a mi m'agraden però potser la manera d'escriure es un pel massa poètica per a mi.

Potser no era el moment i es que, cada cop mes, els llibres tenen un moment i un lloc per ser llegits i aquest es un d'ells.

Aquest sembla molt un viatge biogràfic del autor tot i que ell ho nega.

En tot cas i fa una barreja entre la seva veritat i la seva ficció.

Un viatge d'un nen originari de Ceilan cap Anglaterra, un viatge d'uns vint dies però que sembla que ocupi tot una vida.

BBB