divendres, 30 d’agost del 2019

Y Dios en la última playa, Cristobal Zaragoza, Planeta

Seguim amb els Planeta i tot el que aquest premi va representar en aquell moment.
Sembla que la majoria dels premis tenia a veure en el que es vivia per aquella època i així el terrorisme d'ETA i es present.
Si no l'heu llegit i el teniu a mà val la pena re llegir lo.
Em recorda el  llibre d'Aramburu, Patria, encara que amb molts anys de diferència i es que la literatura ha evolucionat.
BBB

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada