dimarts, 24 de juny del 2014

Ànima, Wajdi Mouawad, edicions del periscopi

Me l'han regalat, jo no l'hagués comprat. Es un llibre extremadament dur i no sé si dur es la paraula més adequada.
Comença i acaba amb assassinat però assassinat a lo bestia, així que a qui no li agradi la qüestió es el moment de deixar el llibre.
Si aguantes pots seguir fins al final i llavors hauràs descobert  un llibre interessant, bo de llegir però no estic segur que pugui dir que m'ha agradat.
Està ben escrit, ben corregit i me l'he empassat en dos dies però es massa, massa dur.
BB

La de Brigas, Benito Pérez Galdos, Cátedra

Llegir els clàssics es una bona praxis encara que no sempre es fàcil.
Pérez Galdós té una obra extensa i agafar un llibre al atzar no es la decisió més intel.ligent.
Tot i això es un bon retrat del Madrid de 1868, just abans de la revolució.
Seguiré buscant i llegint clàssics.
BBB

Nos vemos allá arriba, Pierre Lemaitre, Salamandra

Hi ha molts llibres sobre la primera guerra, la Gran guerra.
Aquest ha estat el darrer premi Goncourt i no m'extranya.
Una manera diferent d'enfocar aquest tema tan important i tan masegat.
Es una lectura fàcil, ràpida i carregada de contingut.
La Gran guerra va ser un drama i pitjor encara les seves conseqüències.
Aquí parlem d'això, de les seves conseqüències
un bon llibre.
BBB

dilluns, 9 de juny del 2014

Palabralogía, Virgilio Ortega, Crítica

Aquest any ja es el segon cop que un amic publica llibre. Això m'omple de satisfacció però també d'una sana enveja.
Aquest llibre es el fruit de tota una vida dedicada als llibres i a les paraules.
No es un llibre per llegir com els altres, sembla més un llibre de consulta i sobretot es un entreteniment per la manera com l'autor explica la etimologia de les paraules.
Evidentment es un llibre per el curiós de les paraules i de la lectura i això, a més, en castellà.
La "història" de les paraules es força curiosa i ajuda a entendre el perquè de tot plegat.
Per cert, el millor exemple:
Magister, origen de maestro ve del més gran, el que més valía, i minister, origen de ministre, el que menys........
BBB

dissabte, 24 de maig del 2014

L'homme qui plantait des arbres, Jean Giono, Folio cadet, il.lustrat per Willi Glasauer

Una descoberta casual però no menys valuosa. Vaig llegir el comentari no sé on i el vaig trobar davant meu a la Llibreria Francesa.
No sé si la historia es verdadera o no però tampoc estic segur de que això sigui el més rellevant. De fet es una lectura per "joves" i ho pdoriem considerar amb aquella paraula francesa tan maca: "roman".
Fàbula, real, es una dolça i gratificant història d'un home que plantava arbres.
Les il.lustracions no son un complement sinò un subjecte necessari per arrodonir el llibre
BBBB

Los bosnios, Velibor, Colic, Periférica

"Como el primer hombre, se llamaba Adem. Ninguno de nosotros conocía su apellido. Vivía con su madre a las afueras de la ciudad, en una casita de adobe. En su tierna infancia, Adem había sufrido el ataque de unas ocas que le habían dañado su columna vertebral. Desde entonces no era más que un hombre a medias. Caminaba encorvado como el filo de una hoz, marcado- lo que constituye en Bosnia la mayor de las maldiciones, ya que a las personas estigmatizadas se las abandona en la calle-.
En la calle, allí estaba Adem el primer día de la guerra. Su cara de gorrión no podía comprender de que se trataba. Preguntaba qué ocurría a sus conciudadanos, que se apresuraban en una u otra dirección y le respondían: "!es la guerra, por Dios!". Él había oido hablar de la guerra a lo largo de sus cuarenta años de vida, se hacía una idea.
La Ciudad se iba quedando vacía.
Por primera vez, Adem se dio prisa en volver a casa.
Allí, en su casa se dio de bruces con unos extraños soldados; entendía su lengua, reconocía entre ellos a algunos de sus vecinos, pero no alcanzaba a comprender que querían de él. Estaban ebrios; llenos de arrogancia y ebrios.
Le dieron una buena paliza.
No estaba en condiciones de suponer cuánta humillación, tanto para él como para ellos, representaba esta somanta de palos. Gemía despacito mientras se abatían sobre él puños sólidos y sanos, mientras respiraba su aliento a vino. Su joroba nunca había pesado tanto.
Cuando perdió el sentido caía la noche, la primera jornada de guerra en Bosnia tocaba a su fin.
Unos días más tarde, resultó que pasamos por los barrios de la pequeña ciudad, destruida por entero. Alguien tuvo la idea de ir a echar un vistazo a la casucha de adobe que, como de milagro, había permanecido intacta.
Nos asaltó un terrible hedor dulzón.
Por primera vez en su vida, Adem estaba erguido.
Estaba de pie contra la pared de su casa natal, empalado en una estaca. Le habían roto la columna vertebral para enderezarla.
Modrica, Bosnia-Herzegovina, mayo de 1992."
Així comença aquest llibre i així segueix. NO  es una novel.la, es una crànica i això va passar el 1992 a dues hores d'avió de Barcelona.
UN enorme document
BBBB
 

diumenge, 18 de maig del 2014

Crimea, la primera gran guerra, Orlando Figes, Edhasa

Només vàlid per als qui agrada la història. El llibre es un "totxo" de 700 pàgines amb dades i més dades i petites històries i un gran coneixement.
En l'altre blog que tinc, "Jocrec.blogspot" tracto el tema d'aquest llibre.
Per a mi, imprescindible per a entendre la història d'Europa.
BBBB