dissabte, 15 de gener del 2011

Un dia més de vida, Ryszard Kapuscinski, la butxaca

Kapuscinski no es un home normal. Tota la vida la ha passat al front, als fronts de guerra de tot el mon, a qualsevol lloc i sobre tot a l'Àfrica.
En aquest llibre Kapuscinski ens relata en primera persona els darrers dies d'Angola com a colònia Portuguesa i el seu despertar com a país independent.
Te una manera especial d'explicar les coses mes crues que un pot imaginar (o no) amb una certa frivolitat pròpia d'un home realment valent i una mica inconscient.
Ni posa ni treu res del que va passar i un pot realment veure, a traves d'aquest autor, el que va passar a Angola. 
Homes com Kapuscinski son imprescindibles per descobrir el mon que ens envolta.
Un gran document
BBBB

La història d'Edgar Sawtelle, David Wroblewski, Empúries

Es un llibre especial que tracta la història d'un noi mut que creix entre gossos en una granja al mig dels Estats Units. Potser no soc objectiu a l'hora de valorar aquest llibre però el trobo un escrit que "enganxa".
Ho he passat molt be, l'escriptor sap del que escriu i un aprèn amb ell.
Això si, el llibre pesa una mica, mes de 600 pàgines....
Empúries Narrativa
BBBB

dimarts, 21 de desembre del 2010

Tea Bag, Henning Mankell, Tusquets

Si no heu llegit mai a Mankell no es el millor llibre per començar. Si us agrada el Mankell de novel.la policíaca tampoc us el recomano. Ara, si us agrada la serie Africana de Mankell, es a dir si heu llegit Comèdia infantil, El fill del vent, L'ull del lleopard i us han agradat, llavors no us perdeu aquest llibre.
Es diferent dels altres. En Mankell fa concessions al humor però, de cop, et colpeja amb un missatge dur i basat en una realitat que pocs coneixen.
La gent d'origen africà son, altre cop els protagonistes involuntaris d'històries sòrdides i cruels.
Al final et queda un regust amarg per el propi contingut.
Tot i això, com que ja sabia que aquest autor es força realista i despulla la veritat, m'ha agradat i molt.
Bé, amb aquest crec que acabo l'any perquè el que acabo d'agafar es força gruixut.
Bon Nadal
BBBB

dissabte, 4 de desembre del 2010

Un puente sobre el Drina, Ivo Andric, RBA

Hi ha llibres i llibres. Aquest es un dels llibres especials. En primer lloc me'l var recomanar com a darrera proposta una de les mestresses de Paideia dies abans de jubilar se. En segon lloc es un llibre que mereix una lectura pausada i millor si tens un atlas al costat o google maps per poder veure l'escenari on transcorre el llibre.
Finalment es un llibre especial on, amb un estil molt peculiar vivim l'historia d'un pont nexe de vida per molts pobles.
Es un molt bon llibre, fàcil de llegir i que deixa un bon gust de boca.
Que consti que va ser editat al 1945 i el seu autor va morir al 1975 així que l'home no va patir la guerra dels balcans.
El recomano molt si us agrada l'historia i no coneixeu gaire l'historia d'aquest troç de mon.
BBBB 

dimarts, 30 de novembre del 2010

Mirall trencat; Mercè Rodoreda, Club editor jove

Un bon principi però al final se m'ha fet llarg, massa llarg.
Sempre m'agrada començar llibres de la Mercè Rodoreda però desprès me n'apanadeixo.
Potser he llegit masses llibres amb temàtica semblant i altres m'han agradat mes.
No li negaré la categoria que segur que te però a mi no m'acaba de convencer.
Ho sento.
B

dilluns, 8 de novembre del 2010

los buenos soldados, David Finkel, Critica

No es un llibre amb un estil especial, no es una obra d'art, en una bona mida fins i tot es pot considerar com un xic panfletari i/o pro americà. Segur que tot això es cert. Tot i això jo el recomano com un medicament, una mica com quan receptaven l'oli de ricino com a teràpia  per curar tots els mals.
Sobretot es un llibre que faria llegir a tots aquells que no dubten d'engegar a la gent a matar i ser morts, els dirigents que s'omplen de paraules grandiloqüents i els militars que des de la distància fan que nanos (no son altre cosa) morin per un "ideal" que només ells entenen.
Mes que un llibre es un testimoni literal del que la guerra d'Iraq ja representat per uns soldats americans. Es clar que de'l costat iraquià no se'n parla però això es tot un altre qüestió.
Es llegeix ràpid i un pensa que també hi ha gent d'aquí fent el burro allà.
Gent que algun dia tornaran i no podran entendre com es que lo normal es ignorar tot el que ells han fet o patit allà.
BBB

dilluns, 25 d’octubre del 2010

La dona justa, Sándor Marai, ed 62

Es un llibre que feia molt de temps, tenia per llegir i no recordo ni quan el vaig comprar.
Es l'historia de 3 persones en el període entre guerres a Hongria, país d'origen de l'autor.
No hi ha diàleg, senzillament es la visió de la vida des de tres punts de vista completament diferents.
No havia llegit mai res de Marai i m'ha agradat molt. Te una riquesa increïble en la descripció i en la construcció. Un altre cosa es que t'agradi el tema.
A mi m'ha agradat força.
BBB