Josafat, Prudencia Bertrana, Narracions catalanes del segle XX, Ed 62

 

Josafat, de Prudenci Bertrana, es un personatge fosc, castigat per la vida, que recorda a Quasimodo. La seva vida, dins una església, es com una presó i un mon íntim al mateix temps.

Ras i curt, es una història de la nostre història

BBB 

El rem de trenta-quatre, Joaquim Ruyra, Narracions catalanes del segle XX, Ed 62

Lo bo de guardar els llibres es el dia que et retrobes amb aquell llibre amagat durant anys. 

Aquest es una petita joia de 1973 amb un recull d'obres de grans autors catalans del segle XX. No hi son tots però tots el que hi son mereixen ser hi.

El rem de trenta-quatre es la millor manera de començar aquest recull. 

No havia llegit res de Joaquim Ruyra i ara tindré que buscar altres obres seves. La narració, com totes les del llibre, es curta però es tota una lliçó del mon dels pescadors de Roses, a primers del segle XX.

Sembla fàcil però no ho es. Aprens a cada paraula, la vida, el deix, el llenguatge, la manera de ser de tot un poble.

Molt bo.

BBBB 

Historia general de Perú, Martin de Murua, Cambio16

 

Ho he intentat però es un "rotllo".

Castellà antic + descripció dels reis Yngas, com s'anomenen en el llibre es massa per a mi

Només per estudiosos

B 

Laberinto mar, Noemi Sabugal, Alfaguara

 

Aquest llibre son molts llibres en un de sol. Es la història de les costes espanyoles, la història dels pobles que han viscut i encara viuen del mar. Es la història de la construcció de molta industria al voltant del mar i de la seva gent.

Com sol passar en la nostre societat, es la història de moltes dones, mai reconegudes, tan o més importants   

Es també la seva orografia i la seva evolució i ara degradació.

Un bon estudi sobre el mar i la seva gent 

BBB

Meridiano de sangre, Cormac McCarthy, Random House

 

No cal llegir-lo tot perquè a la meitat del text ja es tot repetitiu i no hi ha res de nou.

N'he llegit d'altres d'aquest autor, especialista en el "Oest" americà, millors que aquest.

No cal

BB  

Un viaje personal por el arte europeo, José Enrique Ruiz-Domenec, libros de vanguardia

 No poso en dubte el nivell cultural de l'autor, molt per sobre del meu, sens dubte. Tot i això, no m'ha agradat el llibre. el tema molt suggerent, es viatjar a la recerca de museus i obres que justifiquen el desplaçament. Hi ha llibres que t'obren els ulls per aquest tipus de descobertes.

Aquest llibre, en canvi es una autosatisfacció de l'autor, on les obres son secundaries, per sota del lluïment personal dels seus coneixements.

Ho sento, no m'ha agradat, i tampoc les obres que ha triat

BB 

El desierto de los tártaros, Dino Buzzati, Alianza

 

Aquest es un llibre difícil de classificar. Es el segon cop que el llegeixo, es el segon cop que el seu títol m'enganxa i el segon cop, que al acabar-lo, em quedo sense saber si m'ha agradat o no.

Tot el llibre es una gran imatge, una metàfora, o no......

Llegir-lo no costa gaire i així entendreu el que dic

BBB