Un home decideix anar a una cabana al costat del llac Baikal, sol, durant 6 mesos, amb unes temperatures per sota dels 30 graus sota zero......
Aquest resum em va atreure i el vaig comprar. La seva lectura no m'ha decebut, encara que requereix un seguit de destil.lacions per treure el suc.
El que l'autor va fer em sembla una proesa i no es pas un boig perquè dins els seu equipatge portava mes de seixanta llibres. Es un experiment amb si mateix, per un home molt acostumat a viatjar i que ja coneixia el lloc.
Tot i això, alguns detalls com el vodka, fan pensar en un home molt especial.
recomano la lectura encara que la traducció no val res.
BBB
G
M
T
Text-to-speech function is limited to 100 characters
Amb el traspàs de Josep Maria Ballarin vaig recuperar aquest llibre que, de fet, ja havia llegit.
Mossèn Tronxo es una lectura gratificant i, sobretot educativa. Educativa perquè el llenguatge exigeix atenció i comprensió per entendre una llengua de pagès i de fa anys.
Gratificant per entendre com era la vida de pagès i, sobretot, la d'un capellà de pagès.
No es un llibre que un busca com a divertiment però es un tema que ens convindria a tots llegir.
Es potser massa tècnic i guarda molt les distàncies com si tot es pogués parametritsar però aporta suggeriments i consells que son útils en aquells moments en els que un familiar o amic ens deixa.
Normalment un sap de que va el llibre però no com acaba. Aquest llibre, en canvi, a la mateixa portada ja et diu com acaba. A més no es pas un llibre curt, així que un tenia el dubte de com aguantar 440 pàgines si la "cosa" només en dura quatre.
Doncs el llibre s'ho val i fins i tot l'acabes com si coneguessis el final.
Al principi es un xic lent per poder descriure els personatges però poc a poc descobreixes el mon del rem, la realitat de la gran depressió als EEUU i l'etern mon de les desigualtats que ara tornem a viure aquí.
Remar no es només remar, es treball en equip, es constància, tenacitat i tot començant des de zero.
