El olvidado, Elie Wiesel, Plataforma novela

Un bon llibre.

L'autor tracta al mateix temps el mon dels jueus, el final de la segona guerra i, sobretot, la relació pare i fill. Tot això amb un tema recurrent, l'oblit.

La seva lectura et va enganxant i, la segona part te l'empasses de cop.

Un pare malat que perd la memòria després d'una vida difícil i un fill que comença al final de la segona guerra.

Molt recomanable
BBBB

Cançons d'amor i de pluja, Sergi Pàmies, Quaderns crema

En Sergi Pàmies es, segur, un gran escriptor, però la seva manera d'escriure, càustica, histriònica, a mi personalment em despista.

Hi ha moments en el que el llibre m'enganxa i em sedueix però hi ha moments que em perdo i em cansa.

Les seves curtes històries permeten avançar ràpid i eviten perdre't.

BB

 

El segle de la llum, Pep Coll, Labutxaca

Pep Coll es com una màquina del temps.

Amb ell viatges a primers de segle i descobreixes com era el nostre país a primers del 1900.

Una Catalunya que sembla molt llunyana però que es la dels meus avis.

Una història ben ambientada i ben tramada.

un bon llibre

BBB

Zorba el Griego, Nikos Kazantzakis, Acantilado

Els qui tenim una edat recordem aquest títol no pas per el llibre sinó per la pel.lícula protagonitzada per en Anthony Quinn que es va fer famosa per el seu ball del Sirtaki.

el llibre, escrit el 1941, es una petita delícia per a descobrir un personatge atípic però propi d'aquell país en aquella època.

Dur, aspre però molt sincer i romàntic a la seva manera

Un bon llibre que et deixa un bon gust de boca.

Molt recomable

BBB

El último día de Terranova, Manuel Rivas, Alfaguara

Un bon llibre però en un estil narratiu que a mi no m'acaba de convèncer. El, tema, la trama, tot encaixa i es força atraient però aquest continu canvi de espai i de escriptura aparentment desordenada a mi em lia

BBB 

Capricho de reina, Jean Echenoz, Anagrama

Aquest home es curiós. Porto tres llibres, un molt bó i un dolent i aquest es un recull d'històries, unes bones i altres dolentes.

Es llegeix en una estona i es fàcil però et deixa un regust de "falta algo".

L'autor en sap i domina l'escriptura i té coneixements però escriu el que vol i aquí es on em descoloca.

Sort

BB

El regne, Emmanuel Carrère, Anagrama

Quan s'acaba l'any acostumo a agafar un llibre que, per algun motiu, considero especial. El Regne m'ha portat molt de temps per llegir i, tot i així, no l'he aprofitat del tot.

El Regne es un llibre complex que s'endinsa en la interpretació dels texts sagrats des d'el punt de vista d'un home que ha sigut força creient i ara ja no ho es, però si que es un estudiós.

Al cap i la fi, en un principi, la religió catòlica i els cristians  comencen per els fets d'homes normals amb vides normals, i el que ens ha arribat son escrits, escrits fets per aquells homes i, potser, en alguns casos, modificats per gent que tenien potser altres interessos.

un llibre per llegir poc a poc.

BBBB