Aquest llibre es un bonic repas a un passat molt semblant al meu en alguna manera. Jo no soc pas de Lleida i menys de Vallcorb però sento molt propera aquella història. Ell ha viscut uns anys previs als meus, més aprop de la guerra civil i això ho fa tot més dur. Un bon llibre. BBB dijous, 3 d’octubre del 2013
la marinada sempre arriba, Lluis Foix, Columna
Aquest llibre es un bonic repas a un passat molt semblant al meu en alguna manera. Jo no soc pas de Lleida i menys de Vallcorb però sento molt propera aquella història. Ell ha viscut uns anys previs als meus, més aprop de la guerra civil i això ho fa tot més dur. Un bon llibre. BBB 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quina enveja em fas! Jo també he estat un gran llegidor, que potser és un xic més que lector però des que vaig passar dels 80, la visió ja no és la que era i em canso molt despresa. Tanmateix però, com tu dius, m'agraden els llibres i m'agrada rodejar-me d'ells, encara que no els llegeixi. M'agrada tocar-los i són com amics íntims, amb els que pots comptar quan et calen. En tinc un grapat que no he llegit i que, possiblement, ja no em donarà temps a llegir, i la meva única recança és no arribar a temps poder repartir-los entre els fills.
ResponEliminaLa meva afecció lectora em ve de molt jove, de fet de quan anava a can "Colapi".
Eren els anys immediats de la post-guerra i a casa, em prou feines, teniem per menjar, doncs, molt menys per comprar llibres. Però l'escolapi ecònom, el pare Camps, em deixava els de la biblioteca de l'escola. Així vaig començar a familiaritzar-me amb Emilio Salgari, Julio Verne, James Oliver Curwood, Zane Grey, Peter B. Kyne, Charles Dickens, Alejandro Dumas Sr. i Jr.
Tots llibres i novel·les d'aventures que em permetien somiar i fugir un mica de la rutina diària de casa.
Poc a poc, i segons anava prosperant anava també comprant. Era quan els llibres els venien a domicili i amb mi, anaven sobre segur, amb gran desesperació de la meva dona.
I també hi havien els "comics".
De fet, entre llibres i "comics" de col·lecció, varem arribar a reunir uns quants cents.
Quins temps aquells!
Però ara, com canta Frank Sinatra: Now the days are short
I'm in the autumn of the year
And now I think of my life
As vintage wine
From fine old keg
From the brim to the dreg
It poured sweet and clear
Però encara en tinc molts de llibres... gràcies a Déu
Claudi
nosaltres marxarem però els llibres quedaran i passaran de pares a fills, espero..
ResponElimina