No us l'explico per no desfer la sorpresa, llegiu lo, només es una estona i us deixarà un bon gust de boca
BBB
No us l'explico per no desfer la sorpresa, llegiu lo, només es una estona i us deixarà un bon gust de boca
BBB
No es el llibre que esperava trobar quan el vaig comprar. Es una història real, per molt que, en alguns moments sorprengui i sembli irreal.
La vida del autor es com una fantasia feta realitat.
Es un llibre recomanable
BBB
Descobrir les Amèriques no va ser la cosa mes fàcil del mon.
BBB
No sempre un pot parlar d'un llibre escrit per un familiar. Miguel García, polític represaliat durant el franquisme, era tiet del meu pare.
La seva vida mai no va ser fàcil i els seus ideals, complexes i complicats.
El vaig veure un parell de cops quan jo era un crio.
Aquest llibre només es una part de la seva vida, els 20 anys que va passar a la presó, un fet que el va marcar a ell, la seva mare i la resta de la seva família.
La seva lectura ha estat, per a mi, un retorn al passat i un record
BBBB
Els estoics son els seguidors del estoïcisme, una manera de entendre la vida. El seus màxims representants son Marc Aureli i Epictet.
Aquest llibre es un petit manual, resum de la seva filosofia de vida. LA primera part, la humana, altament recomanable, la segona, més "divina", més discutible.
En qualsevol cas, un llibre força interessant
BBB
L'autor et fa reviure la guerra civil d'una manera diferent. Amaga la cruesa i bestialitat de l'enfrontament entre fantasia desbordant i abundància de coneixements.
Es un molt bon llibre per llegir
BBBB
Mai no hauríem d'oblidar que doloroses que son les guerres i que a prop n'hem tingut no fa pas gaire.
La guerra dels Balcans va matar milers de persones mentre nosaltres, com sempre, fèiem veure que la cosa no anava amb nosaltres.
Aquest testimoni, senzill i directe, ens ho recorda amb cruesa
BBB
Es un llibre petit però es un gran llibre. Gaza ja no es ni tan sols notícia. Tot un poble està sent eliminat amb el silenci còmplice de tot el mon.
L'autor, amb un relat curt, ens explica que hi ha un poble, el Palestí, i que ells també son persones.
No ho oblidem
BBBB
Mes que un gran llibre es una història molt maca, que val la pena llegir. Història de superació i de força, per part d'una parella.
Un es pensa que només nosaltres tenim que lluitar i no ens adonem del que altres han hagut de fer per tirar endavant
BBBB
Carrère ve d'una família molt especial i complexe. La primera part del llibre ho demostra i costa una mica de seguir per la gran quantitat de dades i embolics.
Després el llibre s'actualitza i ens parla de les seves darreres vivències a Geòrgia, Ucraïna i, finalment, la mort de la seva mare.
Aquesta segona part justifica la primera i et deixa un molt bon regust.
Val la pena
BBBB
La cosa pintava molt bé però es va complicar massa. Son tres o quatre llibres en un. Cadascun en un espai temps diferent i, se suposa, que tots conflueixen al final.
Jo m'he perdut a la meitat i he acabat seguint només un apart de la història.
Decebut perquè podria haver estat més senzill i eficient, enlloc de buscar una magna obra.....
BB
Per a mi ni carn ni peix. Qualsevol llibre es un mèrit per qui l'ha escrit i qui l'ha publicat. Per a qui el llegim la cosa no es necessàriament el mateix.
No li he trobat la gràcia
BB
L'autor en sap molt de tot i això li serveix de fil conductor per explicar l'essència de la seva casa pairal.
Per a mi, tot i la seva riquesa, em despista les seves dissertacions sobre infinits temes que s'aparten del que ens ocupa, la seva casa.
Nomes es la meva opinió
BBB
Es un llibre dens on les creuades es veuen de manera diferent.
Dens però interessant
BBB
No hi ha com llegir les coses des d'un punt de vista diferent per veure que tot depèn de la perspectiva.
El protagonista, real, va conviure i servir als nazis darrera la barra d'un bar de luxe durant l'ocupació nazi de Paris.
Ell i molts altres feien com si la cosa no anés amb ells i ho justifiquen raonadament, però tot si val??
Cal ser a la seva pell per respondre
BBB
A l'autor li agraden els alps Italians i aquest es sempre el seu tema.
Les vuit muntanyes em va agradar força més que aquest.
Aquest es un entreteniment per passar l'estona.
BBB
Aquest es un llibre interessant però complex. Tracta de com lo escrit per Lucreci, autor que va viure abans de Crist, tracta temes que no es varen reconèixer ni discutir fins al segle XVI, aproximadament.
Fins aquí es realment notori i interessant.
Però hi ha un altre llibre dins del llibre, i que ocupa el 80% de les pàgines, l'historia de com han sobreviscut, o no, els documents dels autors grecs i romans, tan importants ells al pas dels segles.
De fet, segons sembla, de la majoria dels autors no tenim més que còpies manuscrites i/o trossos de llibres i falten moltíssims dels seus escrits.
En definitiva dos per el preu d'un
BBB
El llibre es molt curt i molt intens.
L'autora ens interpel·la per posar cara i ulls a tots els qui pateixen una guerra o un extermini, o les dues coses, arreu del mon.
El greu problema es que tothom mira cap un altre costat davant la desgràcia de milers de persones que son massacrats, violades, assassinades, amb el consentiment i acceptació tàcita de la resta del mon.
Som tots culpables, per omissió i denegació d'auxili.
El llibre remou les nostres consciències però es bo recordar que encara tenim consciència.
Important
BBB
L'autor fa front a la mort del seu pare i ho fa a través del jardí del seu pare. No es gens fàcil fer front a la mort d'un pare o una mare i l'autor no intenta minimitzar el dolor que representa.
Senzillament ho explica, com ell ho ha viscut, amb les seves poques coses bones i les moltes dolentes.
Escrit de manera planera i directe, es un molt bon llibre
BBBB
Els llibres que venen precedits de massa bombo i plateret acaben decepcionant un xic.
Tot està interrelacionat en el temps i el llibre recorda allò de la papallona que mou les ales en un lloc i es nota en un altre, (o com sigui que es digui).
Em quedo amb la història del pare, que va ser un dels milers d'homes que varen patir als camps de treball japonesos i va sobreviure a pesar de tot.
BBB
L'havia llegit fa molts anys però no el recordava. Si un recorda la pel·lícula del autobús 47, aquesta narració evoca el mateix però d'una manera molt més cruenta.
Com la majoria dels escrits d'aquest volum, val molt la pena
BBB
De Pedrolo lo primer que recordo es el mecanoscrit i això demostra lo poc que se. Aquesta narració va ser escrita abans, en les seves primeres etapes i es molt bona.
Tot passa en un entorn molt reduït i no el deixes fins que s'acaba
BBB