dilluns, 10 de juliol del 2017

La gran teranyina, Roger Vinton, ed. del Periscopi

Dir que el llibre m'ha agradat no es, segurament, la veritat atès que el seu contingut, força aclaridor, m'ha produït mes aviat, bascares.
De vegades l'ignorància evita el dolor, allò que els castellans diuen, "ojos que no ven, corazón que no siente" i aquest llibre aporta molta llum però masses penombres.
Allò de tot està lligat i ben lligat per uns molt pocs queda clar.
Catalunya es en feu d'uns quants cognoms recurrents, intocables, inviolables, incriticables i plenipotenciaris.
Ells ho creen, fan els negocis, s'ajunten i s'ho maneguen tot i, encara gràcies, molts cops estan mal avinguts.
El llibre ha estat un obsequi d'un bon amic que m'ha volgut il·luminar i redéu que ho ha fet.
Fàstic de país.
BB

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada