Rellegir un clàssic sempre es un plaer però rellegir Juli Verne mereix comentari apart. Em duu a la meva infantesa i a un mon màgic on tot era possible.
Retrobar Veinte mil leguas ha estat fantàstic i sobretot perquè l'he llegit en una edició de 1958 de José Janés, una petita peça de col.lecció.
Juli Verne té entre altres virtuts la d'una ment privilegiada que li permetia, a finals del segle XIX, escriure com si fos en ple segle XXI, amb uns coneixements superdotats i un poder de fascinació per sobre de la majoria d'escriptors de tota la història.
Sens dubte un dels més grans, el més gran en el seu gènere.
BBBBB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada