Nomes hi he trobat un defecte en aquest llibre, llegir lo en castellà, no em vaig fixar que l'autor era català quan el vaig agafar i tampoc vaig preguntar per la versió catalana.
Encara que escrit fa un grapat d'anys la seva lectura es completament actual i Josep Maria Prous escriu amb una gràcia intemporal.
La seva manera de tractar el tema de la guerra d'Àfrica es francament colpidora al temps que molt real.
Jo vaig tenir al meu avi matern en aquesta guerra. No se que hi va fer ni quan de temps hi va ser. Ens explicava, molt de tant en tant, anècdotes que desafortunadament ja no recordo.
Explicar veritablement el que una persona sent al front de guerra sense cap concessió es un exercici que m'ha emocionat i no estic segur de que aquesta sigui la millor paraule.
Es una denúncia vàlida avui encara sobre la diferència entre els qui manen i els qui no manem, entre els qui poden decidir sobre la vida d'un altre i el qui no te dret a demanar justificacions a lo injustificable.
BBBB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada