Nuevas aventuras de Robinson Crusoe, Daniel Defoe, Edhasa

Aquest es el darrer llibre d'aquest 2012, una cloenda correcte per aquest any.

Aquest llibre es i no es la segona part de Robinson Crusoe. Ho es perquè el text continua pràcticament on acaba el primer i perquè en tot segueix el desenvolupament del primer però no ho es perquè no cal llegir lo si un no vol.

En tot es un llibre que sembla escrit de pressa i es que l'autor estava sotmès a una gran pressió per els "pirates" que falsificaven la seva obra i la manipulaven així que es va veure obligat a escriure ell mateix el que no volia que altres imitessin.

Es entretingut i amè encara que massa ràpid en algunes parts i massa lent en altres. Lo millor, la visió d'un home de 1700 en aquest mon d'avui. Les enormes similituds entre els dos mons. Per ser un llibre pràcticament desconegut, per a mi ha estat una petita troballa.

BBB

Robinson Crusoe, Daniel Defoe, Edhasa

La lectura de clàssics es un exercici interessant, la relectura es encara millor i si es tracta de la considerada primera novel.la de la història de la literatura anglesa i si a mes aquest llibre es Robinson Crusoe, versió integra, nois es una descoberta molt valuosa.

Un llibre amb molt mes contingut del que sembla en principi i, sobretot sense ignorar que va ser escrit el segle XVIII......

Aquesta edició de Edhasa nclou un segon llibre amb les "noves aventuras de Robinson Crusoe" que estic llegint ara.

No tinc prou temps, desafortunadament, per llegir tot el que voldria i trobar temps per rellegir el que ja he llegit en el passat es encara més difícil però al 2013 em comprometo a rellegir una mica més. 

Les mosques de tardor, Irène Némirovsky, La Magrana

Els bons autors son capaços de crear un bon llibre amb uns quants fulls. Irène Némirovsky es una gran autora i les mosques de tardor es un petit exercici de literatura en menys de 100 pàgines.

He llegit uns quants llibres de l'autora i en seguiré llegint.

Un tema poc conegut, els russos benestants que varen tenir que fugir davant l'avanç del regim estalinista.

Us el recomano amb senzillesa.

BBB 

Un tiempo para callar, Patrick Leigh Fermor, Elba

Buscava un llibre i n'he trobat un de diferent.

No coneixia l'autor i em sembla interessant tot i que el llibre m'ha deixat un regust de manca de més contingut.

Potser soc jo el qui va equivocat (sens dubte) però a la descripció exhaustiva dels convents que l'autor visita a la recerca d'un temps per escriure, em manca a seva pròpia vivència de les estades.

La prosa d'aquest home es francament atractiva i agradable de llegir.

El text es breu i et quedes amb ganes de més.

BBB  

El atentado, Yasmina Khadra, Alianza editorial

Aquest llibre es, per a mi, un tros de llibre. Es una història ràpida, molt ràpida, una escriptura senzilla i fàcil.

No hi ha guanyadors ni perdedors, bons ni dolents, se senzillament el dia a dia entre Palestins i Israelians.

Tot passa molt ràpid i el llibre m'ha durat dos dies....

El recomano si, es un llibre força colpidor si et pares a pensar en el que transmet l'autor, independentment de si la història es increïble.

BBBB 

Stoner, John Williams, El Balancí, ed 62

Aquest em va venir recomanat per una bona amiga i l'he fruit des d'el principi fins a la fi.

La història senzilla d'un home senzill on res no es extraordinari sinó senzill, normal, fins i tot massa normal.

Es molt difícil construir una història sense recórrer a grans  invents.

John Williams va escriure aquest text al 1965 i en un sol llibre ha resumit una manera de viure als EEUU, una cultura i una història.

Es llegeix d'una revolada

BBBB 

Alliberament, Sándor Marai, Empúries

Una petita perla. 

Sandor Marai va acabar aquest llibre quan es va acabar la segona guerra. Un text curt que descriu amb intensitat la entrada dels russos a Budapest.

Escriptura fàcil i natural, un pensa que l'hagués pogut escriure un mateix.

BBB

Las golondrinas de Montecasino, Helena Janeczec

El llibre té una arrancada força interessant però a mig camí es va diluint perdent, per a mi, tot l'interès. La autora crec que pretenia donar testimoni de diferents persones que varen estar lluitant a Montecassino. Però poc a poc es desdibuixa per parlar dels parents i les seves vides lo qual no em sembla que fos l'objectiu.

BB

El monje y el filósofo, J.F. Revel, M. Ricard, Urano

El text es, en la meva modesta opinió, mes aviat un llibre per estudiosos que no pas per una persona com jo mateix.

Per mi es un text massa feixuc i erudit on pare i fill, filòsof i monjo respectivament, disserten de manera altament tècnica i poc entenedora.

El plantejament era molt atractiu inicialment doncs Mathieu Ricard, fill de JF Revel, va decidir, després d'acabar el seu doctorat, dedicar se plenament a ser monjo budiste.

La decepció es un llenguatge massa tècnic on m'he aburrit mes que no pas après.

B 

100

100 llibres, 100 companys, 100 lloms ordenats, o no, a la meva biblioteca amb tots els altres anteriors a aquest blog.

Llegir va començar com una diversió i ara es part de mi mateix.

No puc explicar el que representa aguantar un llibre a les mans, girar el full, sentir lo.

De vegades agafo els llibres mes vells o fins i tot els llibres de vell i m'agrada pensar en tots aquells que els han tingut a les mans en altres moments.

Dono les gràcies a internet per poder buscar i descobrir coses sobre els llibres però, si ho puc evitar, per a mi la lectura ha de ser sobre paper.

100 llibres, molts moments viatjant en el temps, la història, la fantasia, la imaginació i el talent dels escriptors.

Un plaer.

El naufragio de la medusa, Arabella Edge, Edhasa

El tema es força atraient: la construcció d'un quadre, la evolució del treball del pintor per construir una obra d'art.

El llibre no es cap cosa fantàstica i em queda el regust del que podria haver estat.

Si es important, per les fonts emprades, que el naufragi de la medusa va ser una mena d'assassinat provocat per el governador francès destinat al Senegal al voltant del 1815, darrera monarquia francesa.

Es curiosa la història de com Théodore Géricault, l'autor, arriba a pintar una obra monumental i descobreix el que varen intentar mantenir amagat els polítics.

Estil fàcil i lectura ràpida però justet.

BB

El cuerpo, Hanif Kureishi, Anagrama

Dos llibres fluixos seguits no es una cosa habitual però si l'anterior era fluix aquest, per a mi no es, senzillament.

Es ben cert que un resm ben fet pot mostrar el que no hi ha en el llibre o, com a mínim, el que jo no hi se trobar.

El cuerpo son un seguit d'històries, la primera de les quals es "el cuerpo".

Francament fluix però lo fotut es que els que van darrera encara son pitjors. Al final he optat per no llegir el darrer.

B

Tres maestros, Miguel Ángel, Tiziano, Rafael, Alejandro Dumas, Gadir

Imagino que seduït per l'autor, i per el tema, biografies de grans artistes, vaig comprar el llibre.

La veritat, no ha estat cap cosa e l'altre "dijous", com se sol dir.

Per a mi es un llibre fluixet.

Si es cert que alguns trossos poden arribar a ser una vigorosa descripció sobretot de Miguel Angel, però hi ha una certa dosi d'avorriment en la llarga llista d'obres dels tres autors.

Per altre banda, mes que una biografia, el text sembla una lliure interpretació a gust de l'autor.

En canvi es curiós veure aquesta versió de Dumas, autor dels Tres mosqueters.....

Bé, qui no arrisca no guanya

BB

la història de San Michele, Axel Munthe, libros De Vanguardia

Aquest es un llibre que voldria saber escriure jo. 

Axel Munthe, un metge Suec, educat a França, ens explica la seva vida, una vida força interessant, a la segona meitat del segle XIX, i primera meitat del segle XX.

Anacapri es un petit poble, per sobre de Capri, al sud d'Itàlia, es també el refugi d'aquest metge.

Llegir aquest llibre es un descans i un plaer, un entreteniment que, a mes et permet conèixer molts detalls de la vida Parisenca, Romana , Italiana.

Per cert, aquest llibre te una característica que m'ha ajudat a identificar me amb l'autor: l'absolut desordre i espontaneïtat.

BBBB

 

Els àrabs del mar, Jordi Esteva, Brau

Havia llegit Socotra, del mateix autor, i vaig buscar aquest altre, atret per el títol.

El llibre es una descripció rica i exhaustiva d'una part de mon compresa entre la península aràbiga, Àfrica i l'Índia.

Es un llibre interessant però, en alguns moments, per algun motiu, es fa un xic llarg i feixuc. Potser es que en Jordi Esteva viu amb una intensitat desmesurada la seva passió per el mon àrab i el seu escrit no acaba de transmetre la mateixa passió que ell viu.

Llegir llibres de viatgers com en Jordi es un plaer perquè vius o fins i tot revius allò que has pogut conèixer o el que mai no podràs conèixer perquè ja no existeix.

M'agraden, sobretot, els qui expliquen, com ell fa, aquells indrets quan encara no havien estat transformats per la nostre civilització.

Potser un pel llarg però en alguns moments un se sent al bell mig del Índic a bord d'un Dhow.

BBB

El imperio de las mentiras, Steve Sem-Sandberg, Literatura Mondadori

Possiblement no es un gran llibre però si que es un llibre gran, es un "totxo" de mes de 600 pàgines massa denses en la descripció.

No es una novel.la, mes aviat es un assaig sobre la vida i desgracies dels habitants jueus del gueto de Lódz, Polònia, durant la segona guerra.

El llibre es dur i cruel i sobretot sobta per el que els propis jueus varen ser capaços de fer i de fer se a si mateixos sense tenir capacitat de revolta ni de lluita.

Ells mateixos s'estableixen com a policia que castiga als seus propis ciutadans amb una suposada política d'evitar que els alemanys ho fessin pitjor. La realitat es que, a la fí els Alemanys els mataven igual però els Jueus vivien una certa ficció voluntària.

Al final el llibre se m'ha fet un xic pesat per la quantitat d'informació però he d'admetre que el que explica es realment molt interessant.

Es un llibre recomanable per els qui ens agrada la història i el que hi podreu descobrir us pot obrir els ulls com a plats.

L'autor, deliberadament no ha volgut reduir el contingut perquè de fet segur que hi ha milers de pàgines que encara es podrien escriure.

BBB

Camí de sirga, Jesús Moncada, Labutxaca

Aquest es un llibre que, d'una banda m'agrada força i es el seu coneixement del tema tractat, es com veure un vídeo de la vida de Mequinensa, a la ribera de l'Ebre. D'altre banda, però, l'estil narratiu de Moncada se'm fa una mica pesat de massa ornamental i barroc, fins i tot un pel massa poètic.

Aquest llibre et permet conèixer la vida i miracles de les families benestants per davant dels vilatans. les enormes diferències entre uns i altres i veure com tot això ha marcat el propi desenvolupament de Catalunya.

A pesar del estil es un llibre força recomanable per qui vulgui conèixer Catalunya i la seva història.

BBB

El lector de Julio Verne, Almudena Grandes, Tusquets

Aquest es el segon títol d'una serie que Almudena Grandes dedica a episodis de la Guerra Civil Espanyola. El primer era Inés y la alegría i ara ve El lector de Julio Verne.
Te "l'empasses" d'una revolada.
Estem just després de la Guerra civil, en un poblet de Jaén i un fill de guardia civil es qui ens explica la història, dolça, crua, aspre en alguns moments però que, a mi com a mínim em sembla molt propera perquè, tot i que jo no vaig tenir que patir res de tot això, tot em sona molt familiar.
Es una lectura mes que recomanable i, a mes, Almudena Grandes escriu fàcil.
BBBB 

Las que aguardan, Fatou Diome, El Aleph. el cobre

Vaig comprar el llibre en una parada a Rambla de Catalunya per sant Jordi. Ho dic perquè es un llibre d'aquells que no es troben en els mobles habituals de les llibreries.

Fatou Diome es una autora Senegalesa que ara viu a Europa.

La història d'aquest llibre es una perspectiva poc coneguda per els occidentals de la vida a l'Àfrica: la de les mares que es queden quan els fills se'n van cap Europa.

Uns personatges ignorats, transparents però vitals en la història actual de tots els països subsaharians doncs son elles i ningú mes qui mantenen els pobles i els països vius mentre els fills i marits malviuen per tirar endavant a la nostre Europa cada cop mes eixuta.

Una bona i sana lectura

BBB

El viaje de Mina, Michael Ondaatje, Alfaguara

Les impressions no sempre son el que semblen. Esperava una cosa i el llibre n'és un altre.

Està força ben escrit i, de fet arreplega temes que a mi m'agraden però potser la manera d'escriure es un pel massa poètica per a mi.

Potser no era el moment i es que, cada cop mes, els llibres tenen un moment i un lloc per ser llegits i aquest es un d'ells.

Aquest sembla molt un viatge biogràfic del autor tot i que ell ho nega.

En tot cas i fa una barreja entre la seva veritat i la seva ficció.

Un viatge d'un nen originari de Ceilan cap Anglaterra, un viatge d'uns vint dies però que sembla que ocupi tot una vida.

BBB

El enredo de la bolsa y la vida, Eduardo Mendoza, Seix Barral

Aquest home es increïble escrivint. La seva prosa e imaginació combinades donen lloc a uns llibres divertits, sarcàstics, plens de coneixement i amb dobles i triples lectures.
El seu estil es inconfusible i, un cop enganxat ja no el pots deixar anar.
Impossible de descriure, només un consell, llegiu lo
BBBB

Anatomía de un instante, Javier Cercas, Debolsillo

Em feia mandra llegir aquest llibre perquè, francament, tot el que estigui relacionat amb la política, em fa venir basarda.

Javier Cercas fa un anàlisi molt bo sobre tots els personatges i els seus perquès.

De fet també es veu una crítica severa contra tots nosaltres, el poble, incapaç de reaccionar davant d'un moment sens dubte clau en la recent història d'Espanya.

Al final res no es el que sembla i molts dubtes queden sospesos a l'aire perquè sembla que mai ningú no sabrà quins eren els verdaders artífexs  del cop d'estat.

Hi havia tants interessos arreplegats, creuats, dividits, tants mentiders i tants jugant al doble joc que, a la fí, tot es va quedar en un "quiero y no puedo".

El temps fa que les coses es mirin d'un altre manera però et queda el regust de que, com ja es massa freqüent en aquest país. els interessos de cadascú sempre estan per sobre dels interessos del país i sobretot del poble.

Com diria algú, no hi ha un pam de net.

BBB 

Adiós, Shanghai, Angel Wagenstein, libros del asteroide

L'autor es jueu, la seva obra es dedica a descobrir aspectes poc coneguts dels jueus i del mon on ells varen viure majoritàriament obligats.

El Pentateuc d'Isaac es la seva gran obra però Adiós, Shanghai es un llibre força interessant. En primer lloc jo no tenia idea que els jueus, uns quants milers com a mínim varen aconseguir fugir d'Alemanya per anar a caure als guetos de Shanghai on els Japonesos, aliats dels Alemanys, amb el vistiplau callat de la resta del mon.

Barrejant història documentada amb personatges novel.lats, Adiós Shanghai es una descoberta dels interessos ocults d'uns i altres, fins i tot del secret ja conegut que els polítics i militars Nord americans sabien que lo de Pearl Harbour estava a punt de passar.....

Lectura fàcil, ràpida, et deixa un mal regust de boca per la barbàrie dels humans, siguin del color que sigui i per veure com, masses vegades, la gent es deix dur, manipular i fins i tot matar per no saber reaccionar com a col.lectiu.

BBB

Un ángel impur, Henning Mankell, Tusquets

La sèrie africana de Mankell, no es tan coneguda com les seves obres policíaques però son les que a mi m'agraden d'aquest autor suec.

Mankell té una mirada molt clara del que els blancs han representat a l'Àfrica i del que els mateixos Africans fan per el seu continent.

Un àngel impur es una visió diferent de Lourenço Marques , ara Maputo, capital de Moçambic, a primers del segle XX.

Els blancs tenien molt clar que els negres nomes eren això, negres, i els negres encara no sabien com fer per treure's de sobre els blancs.

Mankell escriu fàcil i clar i no te problemes a l'hora de criticar uns i altres però es nota que estima l'Àfrica.

No es com la resta de la sèrie però no deceb.

Una bona lectura

BBB

Parte de guerra, Edlef Köppen, Sajalín editores

No es un llibre qualsevol. No es cap novel.la, es el relat verídic d'un home que va participar a la Gran Guerra, En va sortir viu però va acabar "boig" segons els comandaments.

Es va tornar pacifista i mai no es va recuperar de tot el que va haver de veure i patir.

No es un llibre, es un document cru, sense cap concessió a la estètica, senzillament es un relat que va ser publicat per primer cop el 1930 i relata els fets succeits des de el 1914 fins al 1918.

També es el meu primer llibre d'aquest segell editorial.

no nomes es una bona recomanació sinó una lliçó per a tots nosaltres avui, en aquesta crisi.

Moltes comparacions son vàlides entre el que va succeir i el que ara ens passa.

BBBB 

Pulsión de muerte, Jed Rubenfeld, Anagrama

El llibre es una bona recomanació de la meva llibretera a Paideia.

Hi tornem a ser amb la barreja de fets reals e històrics i la imaginació per suplir allò que ningú no sap.

En aquest cas la història comença a principis del segle XX, a Nova York. Una explosió en ple Wall Street va fer centenars de morts i mai no s'ha sabut qui va ser.

Anarquistes, terroristes, mexicans, sembla que mai no se sabrà.

L'autor hi barreja la seva pròpia collita i tenim una novel.la força eixerida. De vegades els protagonistes son un pel massa heroics però bé, he permetem.

El que m'agrada mes a mi es el fet que l'autor hi afegeix moltes dades històriques i així un aprèn sense adonar se.  

A mi el llibre, tot i les seves quasi 500 pàgines, no els pots deixar anar.

BBB

El somriure de Burt Lancaster, Víctor Alexandre, Proa

Cosa rara en aquest temps, aquest llibre el va regalar La Vanguardia fa unes setmanes i no recordo perquè.

Es un divertiment, un seguit de contes de final incert i sorprenent que no et deixen indiferent.

De lectura molt ràpida els contes et treuen un somriure en alguns d'ells.

Evidentment hi ha contes més interessants però cap d'ells et deixa indiferent.

Tots ells et duen a plantejaments que cap d'ells acaba on tu penses i aquest es, suposo, l'objectiu del autor.

BBB

Secrets de guerra, Nicolás Valle, Ara llibres

Abans de llegir el llibre el vaig escoltar a la radio i em va cridar l'atenció la manera senzilla, "natural" d'explicar allò que ell ha vist en les diferents guerres que ha cobert com a periodista.

El llibre s'ho val, es l'anàlisi personal d'un mateix desprès de passar les molt malament en un viatge infinit de la pau de casa a la guerra inacabable a qualsevol lloc del mon.

Sempre he pensat que els temps d'avui, on l'espai i el temps es mesuren de manera diferent a fa cent anys i la nostre ment no està preparada per digerir ho de manera eficaç.

En Nicolás es nomes una persona que s'enfront a drames nomes a unes quantes hores de vol de casa seva.

una lectura mes que recomanable si mes no per el seu contingut.

BBB 

En manos del diablo, Anne Marie Garrat, la otra orilla

La otra orilla es una editorial a qui li agraden els llibres, sens dubte. Feia molt de temps que no llegia un llibre amb els fulls prims com els antics, amb un tacte especial i delicat i es que el llibre te mes de 1.300 pàgines!!!

Ambientada en els anys abans de la primera guerra mundial, Anne Marie Garrat lliga una història amb una trama que es desenvolupa poc a poc, barrejada amb l'historia d'aquella època.

La lectura es força atractiva tot i que, per a mi, el llenguatge es excessivament florit i això fa un xic pesat, en alguns moments, que un salti paràgrafs.

Recomanable

BBB

All i salobre, Josep M. de Sagarra, La butxaca

Llegir o rellegir alguns llibres es un gust perquè descobreixes coses que, o no recordes o no has vist en la lectura anterior.

Aquesta edició no obstant, te el valor afegit de ser la versió original d'en Sagarra, mes difícil d'entendre però molt mes intensa en el contingut i forma d'expressar.

Descobrir el Port de la selva, Figueres o Girona a principis de segle es un plaer tot i la excessiva càrrega poètica de l'autor.

Aquest es un llibre amb una dosi de dramatisme excepcional que descriuen una Catalunya dura, molt dura.

Una lectura molt i molt recomanable però, això si, paciència, la meitat de les paraules no s'entenen en una primera lectura, es català antic.....

BBB

La perla, John Steinbeck, Edhasa

Llegir o rellegir clàssics es una cosa sana per els qui ens agrada llegir. Permet alternar llibres nous i/o actuals amb verdaderes "perles" com aquest llibre.

La perla de Steinbeck es, no només un gran clàssic, escrit inicialment el 1945, sinó que es, avui, plenament vigent.

Novel.la curta, però intensa, comences i al cap d'unes hores ja l'has acabat perquè no la pots deixar.

La història passa al Mar de Cortés i es una senzilla història d'una família de pescadors.

BBBB

le livre secret des fourmis, Bernard Werber, le livre de poche

Es el segon llibre de Bernard Werber tractant el fascinant mon de les formigues. Té un format diferent perquè està escrit com si fos una enciclopèdia. 

Werber ens descobreix moltes petites sorpreses i misteris que envolten el mon d'aquests individus tan petits com eixerits.

He de dir que ara em costa molt matar una formiga....

El text es senzill i interessant.

De passada aprofundim en els coneixements de Francès.

BBB 

Octubre, Miquel Pairolí, Acontravent

No coneixia l'autor ni la seva obra però ha estat un gran descobriment. Octubre es un diari, el diari d'en Miquel Pairolí. No hi ha argument aparent però quan acabes el llibre coneixes l'autor, els seus gustos, les seves opinions. 

Es llegeix en un moment però, en canvi, requereix una lectura pausada, gaudir.

L'autor es Gironí i exerceix com a tal.

Un llibre no necessita tenir grans històries però pot tenir molt de contingut.

Senzill però força bo.

BBBB

rebeldes y traidores, Lindsey Davis, Edhasa

1.000 pàgines !!!! 1.000 pàgines després reconec que tinc els braços mes forts, molts mes coneixements de la guerra civil Anglesa al 1650 aproximadament i sobretot, el millor de tot, de com era la vida dels Anglesos en aquella època mes que difícil.

Es fa llarg en masses moments, per a mi no feien falta tantes pàgines però això caldria preguntar li a la senyora Davis.

Bo per els qui els agradi la història en majúscules i tingui paciencia.

Bo per els qui frueixen amb les descripcions exhaustives i profundització en els diferents grups polítics que varen aparèixer després de la decapitació del rei Carles, curiós un altre decapitació......

BBB

el prisionero del cielo, Carlos Ruiz Zafon, Planeta

Primer haureu de llegir els altres títols i llavors aquest te sentit si no, no en te cap.

Ruiz Zafón segueix desfent, poc a poc, una història que sembla lluny d'acabar. 

La seva escriptura es fàcil, agradable i interessant.

L'únic problema es que et torna a deixar fins no sabem quan sense la propera part del llibre.

Al mateix temps descobrim una Barcelona no tan llunyana i fins i tot propera.

En definitiva per Ruiz Zafonistes addictes, seguirem informant.

BBB 

Vidas minúsculas, Pierre Michon Anagrama

Un "rollo". Diuen que es el millor escriptor francès però per a mi es un rollo.

El seu estil es una "prosa lírica" que sembla mes poesia permanent lo que fa la lectura molt feixuga.

No sempre les recomanacions son bones.

B

blanc bo busca negre pobre, Gustau Nerin, La campana

Gustau Nerin denúncia en el seu llibre tot i mes del que passa amb les ONG's i altres en relació als ajuts a l'Àfrica.

No es un llibre gaire ben estructurat però crec que l'autor es limita a enunciar un darrera l'altre dades colpidores sobre el que els del Nord fan amb els del Sud.

Val la pena llegir lo ni que sigui per veure el que no hauria de passar

BBBB

Socotra, la isla de los genios, Jordi Esteva, Atalanta

Aquest no el vaig triar jo, tot i això ha estat una agradable sorpresa. L'Anna de Paideia sap que m'agrada viatjar i me'l va recomanar.

No coneixia l'autor, Jordi Esteva i he descobert un home de la meva edat però que que ha estat capaç de fer algunes de les coses que jo sempre he somiat.

Aquest llibre n'és un bon exemple.

Socotra es una illa que poca gent es capaç de situar al mon, davant de la costa aràbiga entre Iemen i Oman.

Socotra era el somni d'en Jordi i ell l'ha fet realitat.

Tot el llibre es la senzilla recerca d'un somni fet realitat. Socotra es l'excusa i el fi.

Per a qui, com jo ens agrada viatjar aquest es un viatge increïble per el que significa i el que es.

Bon llibre.

BBBB 

el retorno, Tahar Ben Jelloum, Alianza literaria

Ben Jelloum fa fàcil posar se a la pell d'un home nord Africà i entendre com deu sentir se en el nostre mon, aquest que en diem civilitzat.

Avui que tan es parla d'emigrar i immigrar crec que aquest llibre es molt i molt adient.

ES la vida d'un home que, de cop, es troba abocat a una fase de la seva vida que mai no ha desitjat, la jubilació en un país extrany.

Aquest llibre parla d'això però també de les noves generacions que ja no son emigrants ni immigrants sinó fills d'aquells immigrants però no sempre acceptats com a ciutadans de ple dret.

Un bon llibre.

BBB 

Goundi, unas vacaciones diferentes, Isabel Rodríguez Vila, Plataforma testimonio

Aquest segur que no guanya el Goncourt però no l'hi fa falta.

Mes que un llibre es un recull de comentaris i vivències d'una persona que decideix amb el seu marit, un bon dia, passar unes vacances diferents. Diferents, i tant diferents, com que els va canviar la vida per sempre mes.

El llibre el vaig comprar a la llibreria del Hospital de Barcelona, lloc no gaire normal per a comprar llibres però be, allà el vaig trobar, potser perquè la gent que passa mes temps del normal en un hospital.

Senzill però suficient.

A qui no interessi el tema no cal llegir lo, no els aportarà res però als qui el tema els atrau, el llibre et deixa un somriure i unes ganes bojes d'anar hi a la primera de canvi.

BBBB

La canción de Mbama, Javier Reverte, Plaza & Janés

Els escriptors, de vegades canvien el registre i escriuen llibres diferents que no tenen res a veure amb el que "s'espera" d'ells.

Reverte es un enamorat d'Àfrica i això no canvia però aquest llibre es una novel.la senzilla que explica una senzilla història en un país i una zona que, quan jo era petit tenia altres noms.

Rio Muni, Fernando Poo, etc...

Una història senzilla ens remunta als anys a l'època en que l'estat espanyol tenia colònies.

No espereu trobar el Reverte descriptiu i periodista sinó una novel.la d'un autor enamorat d'Àfrica.

El recomano com entreteniment.

BBB

HHhH, Laurent Binet, Miranda

Tot es basa en un fet històric de la segona guerra mundial, l'atemptat que va acabar amb la vida de Heydrich, un dels homes mes infames de les SS alemanyes.

Es una manera diferent d'explicar la història, on es barreja un personalisme i un protagonisme de l'autor en el desenllaç.

Es evident que es una manera fresca o com a mínim anòmala de dur al lector fins al clímax del llibre.

Suposo que es aquest estil desenfadat el que ha dut al èxit i guanyar el Goncourt.

No soc qui per valorar si val tant com això.

Jo m'ho he passat be però no estic segur de que una flor faci estiu....

BBB

Yosik, el del viejo mercado de Vilnius, Joseph Buloff, Capitan swing libros

No m'ha agradat. Senzillament sota una temàtica que a mi, personalment m'interessa, una redacció recargolada, unes imatges "rares", una historia explicada de manera poc agraida e inteligible.

Sembla que l'autor busca fer juguesques tota l'estona.

El títol m'havia atret i m'esperava un altre cosa.

B

Gran sol, Ignacio Aldecoa, Alfaguara

La lectura de clàssics es un exercici cada cop mes atraient per mi.

Aquest es un llibre escrit al 1957 i tot i que això no son molts anys si que em porta a la "meva" època on les coses funcionaven d'un altre manera.

He trigat una bona tercera part del llibre a entendre el llenguatge dels pescadors però un cop l'he entès la lectura ha estat força interessant. La vida d'aquells home es un prodigi de força, dedicació i resignació a la vegada.

Crec que el guionista de la "tormenta perfecta" va llegir aquest llibre abans de començar a escriure la seva història.

Coneixia Aldecoa però no recordo que he llegit d'ell fa molts anys.

Gran sol es una historia senzilla però es a l'hora un gran retrat  d'un grup d'homes tancats en un pesquer al bell mig de l'oceà Atlàntic.

Hi ha moments que les onades t'esquitxen.

BBB 

les fourmis, Bernard Werber, le livre de poche

No sé com aneu de Francès però l'haureu de menester per poder llegir aquest llibre.

Me'l va recomanar un amic fa temps i no l'he trobat ni en català ni en castellà així que, a la fi, l'he trobat en una llibreria a Orly.

Les formigues no son animals com els altres, els humans les hem menystingut sempre perquè son molt petites i perquè les considerem inferiors. Greu error, Werber, en una història un xic sorprenent ens barreja novel.la amb un gran coneixement dels insectes.

El tema es molt atraient per a mi i m'ho he passat força be però la cosa no acaba amb aquest llibre, hi ha una segona part que ja vindrà.

BBB

Cuatro gotas de sangre, Josep Maria Prous i Vila, Barril & Barral

Nomes hi he trobat un defecte en aquest llibre, llegir lo en castellà, no em vaig fixar que l'autor era català quan el vaig agafar i tampoc vaig preguntar per la versió catalana.

Encara que escrit fa un grapat d'anys la seva lectura es completament actual i Josep Maria Prous escriu amb una gràcia intemporal.

La seva manera de tractar el tema de la guerra d'Àfrica es francament colpidora al temps que molt real.

Jo vaig tenir al meu avi matern en aquesta guerra. No se que hi va fer ni quan de temps hi va ser. Ens explicava, molt de tant en tant, anècdotes que desafortunadament ja no recordo.

Explicar veritablement el que una persona sent al front de guerra sense cap concessió es un exercici que m'ha emocionat i no estic segur de que aquesta sigui la millor paraule.

Es una denúncia vàlida avui encara sobre la diferència entre els qui manen i els qui no manem, entre els qui poden decidir sobre la vida d'un altre i el qui no te dret a demanar justificacions a lo injustificable.

BBBB 

la fiesta del chivo, Mario Vargas Llosa, Alfaguara

Rellegir els clàssics de fa uns anys es, per a  mi, com tornar al "cole" i un luxe.

Reviure el que va passar a la República Dominicana en l'època de Trujillo es com reviure el NODO, es bo, per no oblidar.

A mes Vargas Llosa es un gran escriptor que et porta del principi al fi sense descansar.

El tempo del llibre es electritzant tot i barrejar diferents perspectives d'una mateixa història.

El llibre et deixa un regust amarg però crec que es millor ue cadascú el descobreixi per si mateix.

El recomano amb interès.

BBB

el largo camino hacia la libertad, Nelson Mandela, Aguilar

Fa un any que me'l varen regalar els meus fills i no l'havia agafat per el seu respectable volum.

Em va semblar que era un bon llibre per acabar un any i començar un altre.

Nelson Mandela no es qualsevol persona i les seves memòries son un gran document.

No diria que es un gran llibre com a forma d'escriptura però com a document no te preu.

Aquest home es un exemple per tota la humanitat.

No podia triar millor llibre per començar l'any.

BBBB