
El llibre no m'ha decepcionat en la seva part humana, tot i que Labordeta era un home que no tenia gaire simpatia per els Catalans (que raro) i això traspua en petits detalls del seu manuscrit.
La lluita contra el càncer es un combat inútil on Labordeta sap que ha perdut abans de començar i corre per escriure els seus records abans de no poder fer ho.
el seu llenguatge es planer i fàcil i ens du a l'època de la meva juventut, quan sortíem de la dictadura i començàvem a volar.
Labordeta ja no hi es però tota la meva simpatia per un lluitador, encara que un xic esbiaxat.
BBB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada