No es un llibre amb un estil especial, no es una obra d'art, en una bona mida fins i tot es pot considerar com un xic panfletari i/o pro americà. Segur que tot això es cert. Tot i això jo el recomano com un medicament, una mica com quan receptaven l'oli de ricino com a teràpia per curar tots els mals.
Sobretot es un llibre que faria llegir a tots aquells que no dubten d'engegar a la gent a matar i ser morts, els dirigents que s'omplen de paraules grandiloqüents i els militars que des de la distància fan que nanos (no son altre cosa) morin per un "ideal" que només ells entenen.
Mes que un llibre es un testimoni literal del que la guerra d'Iraq ja representat per uns soldats americans. Es clar que de'l costat iraquià no se'n parla però això es tot un altre qüestió.
Es llegeix ràpid i un pensa que també hi ha gent d'aquí fent el burro allà.
Gent que algun dia tornaran i no podran entendre com es que lo normal es ignorar tot el que ells han fet o patit allà.
BBB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada