dijous, 29 de juny del 2017

Verd aigua, Marisa Madieri, ed. Minúscula

Fiume era una ciutat italiana abans de la segona guerra mundial, després es va convertir en Rijeka, Iugoslàvia.
Avui es una ciutat croata.
Però els seus habitants, els de Fiume, varen patir la guerra primer i després, sense més ni més, l'ostracisme i l'exili.
L'autora ens explica la seva pròpia vivència en forma molt personal i viscuda.
molt recomanable
BBB

100 contes morals, Joan Barril, Amsterdam

Joan Barril no era només un escriptor sinó tot un filòsof.
Els seus contes morals son un recull immens de petites històries que s'han de llegir i deixar reposar un per un.
Sembla una cosa molt fàcil però es molt i molt difícil concentrar tants pensaments i idees en texts tan curts.
Jo m'ho he passat molt bé i ho recomano molt.
BBBB

dimarts, 20 de juny del 2017

Per les valls on es pon el sol, Pep Coll, Ed. 62

Pep Coll es un enamorat de Catalunya i, sobretot, dels Pirineus.
He llegit alguns dels seus llibres i sempre et quedes amb una nova lliçó apresa.
Per a mi, aquest es un gran llibre on es conjuga un viatge fantàstic per el Pirineu al 1899, amb la barreja de política i societat i humanitat.
Una molt bona lectura força curiosa per la seva trama.
BBBB

La isla, Aldous Huxley, Edhasa

Molts coneixem l'autor per "Un mon feliç", un llibre que, desgraciadament, fotografiava el que avui ja estem vivint. Un visionari, vaja.
La isla, crec que menys conegut, neix com a contraposició, sembla com si fos, per compensar el que ens pinta l'altre.
Així descobrim un mon, on encara no s'ha prostituït la societat per culpa del poder i el que comporta.
Una bona lectura, a distància de l'altre.
BBB 

dimecres, 7 de juny del 2017

Joan Orpí, conq. i fundador de la nova Catalunya Besora, Max, Males Herbes

Aquest es un llibre que mereix la seva lectura. Hi ha un munt d'històries, realitats, paral·lelismes i imatges.
Estem al 1714 però la història passa el segle XVI.
Escrit en un català antic on es barregen mots gens coneguts , no sé si inventats però on no pares de somriure.
I on queda retratada aquesta Espanya tan ufana i tan autoestimada.
llegiu lo
BBB

dimarts, 6 de juny del 2017

Enviado especial, Jean Echenoz, Raig Verd

Echenoz té una manera d'escriure molt especial.T'agrada o no.
En aquest cas la història neix en un punt i acaba en un mon completament insospitat. 
No ho explico per no perdre l'interès del possible lector però si que puc dir que no es el millor dels seus llibres.
Et treu un somriure perquè l'autor es original en tot i per tot però no deixa de ser especial.
Especial es la paraula.
BB