El monje y el filósofo, J.F. Revel, M. Ricard, Urano

El text es, en la meva modesta opinió, mes aviat un llibre per estudiosos que no pas per una persona com jo mateix.

Per mi es un text massa feixuc i erudit on pare i fill, filòsof i monjo respectivament, disserten de manera altament tècnica i poc entenedora.

El plantejament era molt atractiu inicialment doncs Mathieu Ricard, fill de JF Revel, va decidir, després d'acabar el seu doctorat, dedicar se plenament a ser monjo budiste.

La decepció es un llenguatge massa tècnic on m'he aburrit mes que no pas après.

B 

100

100 llibres, 100 companys, 100 lloms ordenats, o no, a la meva biblioteca amb tots els altres anteriors a aquest blog.

Llegir va començar com una diversió i ara es part de mi mateix.

No puc explicar el que representa aguantar un llibre a les mans, girar el full, sentir lo.

De vegades agafo els llibres mes vells o fins i tot els llibres de vell i m'agrada pensar en tots aquells que els han tingut a les mans en altres moments.

Dono les gràcies a internet per poder buscar i descobrir coses sobre els llibres però, si ho puc evitar, per a mi la lectura ha de ser sobre paper.

100 llibres, molts moments viatjant en el temps, la història, la fantasia, la imaginació i el talent dels escriptors.

Un plaer.

El naufragio de la medusa, Arabella Edge, Edhasa

El tema es força atraient: la construcció d'un quadre, la evolució del treball del pintor per construir una obra d'art.

El llibre no es cap cosa fantàstica i em queda el regust del que podria haver estat.

Si es important, per les fonts emprades, que el naufragi de la medusa va ser una mena d'assassinat provocat per el governador francès destinat al Senegal al voltant del 1815, darrera monarquia francesa.

Es curiosa la història de com Théodore Géricault, l'autor, arriba a pintar una obra monumental i descobreix el que varen intentar mantenir amagat els polítics.

Estil fàcil i lectura ràpida però justet.

BB

El cuerpo, Hanif Kureishi, Anagrama

Dos llibres fluixos seguits no es una cosa habitual però si l'anterior era fluix aquest, per a mi no es, senzillament.

Es ben cert que un resm ben fet pot mostrar el que no hi ha en el llibre o, com a mínim, el que jo no hi se trobar.

El cuerpo son un seguit d'històries, la primera de les quals es "el cuerpo".

Francament fluix però lo fotut es que els que van darrera encara son pitjors. Al final he optat per no llegir el darrer.

B

Tres maestros, Miguel Ángel, Tiziano, Rafael, Alejandro Dumas, Gadir

Imagino que seduït per l'autor, i per el tema, biografies de grans artistes, vaig comprar el llibre.

La veritat, no ha estat cap cosa e l'altre "dijous", com se sol dir.

Per a mi es un llibre fluixet.

Si es cert que alguns trossos poden arribar a ser una vigorosa descripció sobretot de Miguel Angel, però hi ha una certa dosi d'avorriment en la llarga llista d'obres dels tres autors.

Per altre banda, mes que una biografia, el text sembla una lliure interpretació a gust de l'autor.

En canvi es curiós veure aquesta versió de Dumas, autor dels Tres mosqueters.....

Bé, qui no arrisca no guanya

BB