dissabte, 17 de desembre del 2011

El principito se pone la corbata, Borja Vilaseca, Booket

Casualitat o causalitat. El llibre me'l va regalar un bon amic fa pocs dies i l'he llegit en un sol dia, aprofitant un viatge a Amsterdam, esperant i volant.
No sé perquè m'ha regalat aquest llibre i no qualsevol altre.
No sé si ell sap quin es el meu estat d'ànims o te dons profètiques.
Potser la cosa es més senzilla i el llibre en sí es un ajut per a qualsevol que tingui un mínim d'inquietud per si mateix i/o per els altres.
Si els llibres d'auto ajuda no us agraden, aquest tampoc, si teniu curiositat i accepteu que hi ha coses que podeu millorar llavors val la pena l'estoneta.
Fàcil de llegir, es una fabula molt entenedora per a tothom.
Hi ha moltes frases que poden ser de gran ajut si un es capaç d'aplicar les en la seva pròpia vida cotidiana.
Jo el recomano.
BBB

Només per a gegants, Gabi Martínez, Amsterdam

Aquest llibre es una mica estrany. El protagonista va ser un home molt estrany. Tot es molt estrany però no deixa de ser una història real.
Jordi Magraner va ser un home especial. Especial en la seva manera de ser, especial en el seu projecte de vida: descobrir el ieti!!, especial en el lloc on va decidir viure, Afganistan i finalment especial per la seva mort mai no aclarida.
L'autor, Gabi Martínez ha intentat, sense èxit, descobrir el que va passar. Al final tenim una família desfeta, menys preuada per les institucions franceses i espanyoles i un crim no resolt.
Tampoc estic segur d'entendre la obsessió d'en Jordi Magraner per descobrir el ieti quan ell mateix ja sabia que no el trobaria. Crec que en Jordi vivia obsessionat per les seves obsessions, las que fossin.
El llibre no es cap joia literària per el meu gust però si un document força interessant per descobrir una mica mes un país com Afganistan.
Jo el recomano per el seu valor com a document.
En el fons en Jordi Magraner era un idealista e inconformista i la seva vida va ser molt difícil en defensa del seu projecte.
BBB 

dijous, 8 de desembre del 2011

Madame Bovary, Gustave Flaubert, Proa

El tenia fa molt de temps a la recamara per llegir i finalment el vaig agafar.
Llegir clàssics del segle XIX es un exercici que recomano de tan en tan. 
La trama de llibre no es tan important com el propi llibre en sí i tots els coneixements i descripcions que incorpora.
Madame Bovary es una senzilla història d'amor a la França del XIX. El llibre va ser, a la seva època, subjecte de tota crítica per el seu "pujat de to". La cosa li va valdre al autor ser jutjat i tot....
Tot is això, la seva lectura et descriu un modus vivendi tal i com era, sense interpretacions posteriors d'un autor actual.
Rellegir clàssics es un enriquiment indubtable i ho recomano vivament. La propera vegada potser no triaré una historieta d'amor un pel "quica" però Flaubert val la pena ser llegit.
BBB

Llibertat, Jonathan, Franzen, Columna

No discutiré la qualitat del text però per a mi el llibre es un rotllo inacabable. L'autor es recrea en la vida d'una família per explicar mil i un detalls de la societat nord americana.
Trobo que com a exercici d'escriptura es molt correcte però jo no li trobo sentit al llibre.
Suposo que cada cop mes la meva lectura s'orienta cap un determinat tipus de llibre i el que no te valor afegit per a mi per tot el seu sentit.
Jo no el recomano però atès l'èxit que ha tingut a tots els "foros" he assumeixo que potser soc jo el qui va errat.
La lectura es fàcil si es atenta però al final de cada capìtol et preguntes: ??
B